|
Un excel·lent article que, des d'una perspectiva gens partidista, fa un repàs de la història del moviment resseguint la trajectòria biogràfica de Richard Stallman, el seu excèntric líder i fundador. Conté a més una interessant entrevista amb Stallman. De lectura obligada per als qui vulguin tenir una primera visió de la filosofia del programari lliure
|
 |
Una altra entrevista amb el líder i fundador del moviment del programari lliure, Richard Stallman, procedent aquest cop d'una revista d'alta difusió. A part d'aclarir conceptes bàsics del moviment, Stallman es pronuncia incisivament sobre fets més recents, com la decisió de Microsoft de mostrar el codi font a institucions governamentals, la victòria de George Bush a les darreres eleccions nord-americanes o el creixement del programari lliure a les administracions públiques i als països en vies de desenvolupament, als quals facilita un progrés tecnològic a baix cost sense renunciar a la seva independència |
 |
En aquest breu pròleg a un llibre sobre els hackers, Linus Torvalds, conegut mundialment com a creador del kernel de Linux i un dels més destacats pioners del moviment, reflexiona de manera oberta i sincera sobre les motivacions del hacker (en el significat positiu i originari del terme, i no pas en el criminalitzador ús actual). Lluny de qualsevol pretensió de reconeixement social o econòmic convencional, als hackers que han participat i participen en el desenvolupament de Linux i molts altres projectes no els mou més que l’entreteniment, el fet de gaudir amb el que fan i compartir-ho amb els altres: “Els hackers creuen que no hi ha un estadi de motivació superior a aquest. I és aquesta creença el que exerceix un poderós efecte en un domini que va molt més enllà de Linux”. |
 |
Un interessant assaig que aprofundeix en els aspectes ètics de la filosofia del programari lliure. Després de constatar els flagrants abusos monopolístics de corporacions com Microsoft i de rebatre la seva cínica pretensió d'abanderar la llibertat de mercat, l'autor planteja un interessant contrast entre l'ètica protestant del capitalisme (en el sentit de Weber) i la nova ètica del hacker o netètica: el treball com a deure, els diners com a fi i l'individualisme extrem del sistema capitalista s'oposen als valors que defineixen l'ètica hacker, com el plaer del treball o el servei i la pertinença a una col·lectivitat. |
 |
És sabut que la Llicència Pública General (coneguda per les seves sigles GPL, General Public License), al garantir les quatre llibertats bàsiques de l'usuari, fa possible que un programari difós sota les seves condicions sigui qualificat de "lliure". Per a l'autor d'aquest article, periodista especialitzat en informàtica, la llicència GPL no és només una protecció contra l'apropiament indegut del programari (ja s'han donat casos de corporacions que han sotmès a patent programes del domini públic), sinó també un element de cohesió de la comunitat de desenvolupadors i una eina fonamental en la lluita contra els monopolis. |
 |
El sistema operatiu GNU/Linux ha experimentat una considerable transformació en els darrers anys, no només en l'aspecte tècnic (sempre se n'ha alabat la seva estabilitat i solidesa) sinó també en el terreny de les interfícies gràfiques d'usuari com KDE, que l'han dotat d'un entorn amigable i de gran facilitat d'ús on poden córrer pràcticament tots el tipus d'aplicacions que l'usuari pot necessitar. Aquest article proporciona una visió actualitzada del sistema desmuntant una sèrie de tòpics; si bé alguns d'aquests tòpics mai no han sigut certs, d'altres, justificables en les versions primitives de GNU/Linux, ja no es poden aplicar a les darreres versions. |
 |
Conegut internacionalment com a fundador de Creative Commons i autor de l'obra de referència Cultura lliure, el professor i especialista en ciberdret Lawrence Lessig ha destacat a més per les seves fermes contribucions a la defensa de les llibertats en la nova era tecnològica. A l'article que presentem, Lessig revoca la visió tòpica de la xarxa com un espai de llibertat total. Aquesta idea inconscientment optimista es basa en el desconeixement del fet que l'aparent incapacitat de subjectar-la a lleis deriva de l'actual arquitectura de la xarxa; per aquesta raó s'està impulsant una nova arquitectura que permetria un control total i invisible per als usuaris. |
 |
A partir de la notícia de la presentació de les llicències Creative Commons al nostre país, l'article exposa de forma entenedora el sentit d'aquesta nova visió dels drets d'autor que ha aportat Lawrence Lessig i la seva organització. Fomentar la creativitat alliberant les produccions intel·lectuals de les traves del copyright, afavorir l'accés lliure de tothom a la cultura i permetre la màxima i ràpida difusió de les obres són avantatges socials perfectament compatibles amb la rendibilitat econòmica. Molts autors i artistes han començat a entendre-ho així, i aquestes llicències, resultat de l'esforç de juristes de tot el món, els proporcionen les garanties jurídiques que fins ara no existien. |
 |
El nord-americà John Perry Barlow és un dels més reconeguts experts en cultura digital. Cofundador de l'Electronic Frontier Foundation i autor de textos fonamentals dins del món del ciberactivisme (com la Declaració d'independència del ciberespai, o L'economia de les idees), Barlow exposa en aquesta entrevista algunes de les seves idees sobre l'anomenada bretxa digital, el nou paradigma econòmic a què porten les xarxes, les relacions entre els monopolis i el copyright i altres fets de l'actualitat recent: "Creuen que no hi ha cap distinció significativa entre una idea i una torradora, la qual cosa és una equivocació [...] Cal superar la idea que el valor del teu art disminuirà perquè la gent faci còpies sense propòsits comercials". |
 |
Un excel·lent article amb una sèrie de reflexions ben mesurades sobre on poden portar les tendències conservadores en matèria de propietat intel·lectual. La raonable tradició legislativa originada amb la invenció de la impremta, en què la reproducció només era a l'abast dels editors, s'ha volgut continuar aplicant en un context tan diferent com l'actual, on qualsevol ciutadà té la capacitat de reproduir i distribuir pràcticament sense cost. Però a més de les limitacions legals, sobre les que encara podem influir en una societat democràtica, hi ha les limitacions que estableixen els mateixos programes informàtics, sobre les quals el ciutadans no tenen cap control. En front d'aquesta tendència conservadora, iniciatives com la del moviment del programari lliure demostren el benefici de la llibertat de reproducció i distribució |
 |
L'editor de llibres d'informàtica Tim O'Really és una
de les veus més influents d'Internet. Conegut especialment per
la seva formulació del concepte de Web 2.0, entesa com un espai
definit per la participació activa dels usuaris, O'Really destaca
en aquesta entrevista el precari i sembla que necessari equilibri entre
poder i descentralització que caracteritzarà aquesta nova
etapa, ja que "per a tenir un efecte xarxa es necessita un cert
grau de control central". També aporta les seves perspectives
sobre la privacitat, l'anomenada pirateria i els drets d'autor. |
 |
Després d’un repàs sobre el concepte de propietat intel·lectual i la seva evolució legal i ideològica des de la invenció de la impremta, l’autor observa com els canvis en la legislació sobre el copyright de les últimes dècades han afavorit, gràcies a les desorbitades plusvàlues, la formació de potents oligopolis mediàtics que no només obtenen extraordinaris guanys, sinó que influeixen decisivament en la societat a través dels mitjans que més hi incideixen, la premsa i la televisió. En aquest context, afirma l’autor, iniciatives tan lloables com el copyleft tenen una eficàcia limitada: “resulta difícil pensar en una pràctica cultural antagonista que no prengui com a punt de partida una profunda consciència d'aquesta relació entre el desenvolupament econòmic de la indústria de la còpia i la formació de plataformes mediàtiques que possibiliten la manipulació ideològica a gran escala.” |
 |
Un interessant article que permet abordar alguns aspectes del programari lliure des de la perspectiva tècnica d'un programador que, no obstant, s'expressa de forma didàctica i planera. L'autor aborda els interessos que s'amaguen darrera dels formats i protocols tancats, i com aquests formats afavoreixen el creixement de companyies "líders en quota de mercat cerebral", que un cop ocupen una posició dominant censuren cínicament els factors que els han afavorit, com ara la còpia no autoritzada. La seva aproximació pragmàtica i realista al tema de les patents, per altra banda, resulta particularment reveladora. |
 |
El prestigiós advocat Sánchez Almeida és un dels pioners del ciberactivisme al nostre país. En aquest article, a més de rememorar part de la seva trajectòria en defensa dels ciberdrets, aprofundeix en alguns dels arguments amb més transcendència jurídica i social en contra del programari privatiu: l'ocultació del codi font, comparable amb el que seria l'ocultació del codi jurídic als ciutadans, comporta la negació dels drets fonamentals de l'ésser humà, que queda convertit en un ninot de joc d'ordinador en mans de les empreses que posseeixen el codi. En aquest context, la presa de consciència de l'espoliació a què són sotmesos els programadors pot ser determinant. |
 |
A partir d'una imaginativa i divertida faula de molt recomanable lectura (“La màquina de duplicar pa”), l'autor d'aquest article ens invita a reflexionar sobre el procés i particularment sobre els arguments que han portat a prohibir la lliure còpia i distribució del programari, i pronostica que, al ritme actual de creixement del programari lliure, molt aviat aquests arguments quedaran completament en fals. |
 |
Un bon article que furga en les contradiccions del neoliberalisme i la seva incapacitat per a argumentar contra la ideologia del programari lliure. L'autor subratlla la incoherència de defensar al mateix temps la llibertat de mercat i les patents del programari (que no permeten comerciar amb res patentat), o la no menys evident contradicció d'abanderar la llibertat d'elecció del client en un mercat monopolitzat i censurar que moltes administracions hagin optat (lliurement) pel programari lliure. I, per si fos poc, les multinacionals estan anant als països subdesenvolupats per a patentar (robar-los) els seus productes alimentaris i medicinals tradicionals... |
 |
L'enginyer i professor Víctor Carceler és un dels representants més destacats del moviment del programari lliure al nostre país. En aquesta entrevista, publicada a finals de 2004 en una revista gens dirigida a experts en informàtica, exposa d'una manera força entenedora i didàctica els diferents aspectes de la filosofia del programari lliure i del copyleft, respon convincentment a les objeccions més tòpiques i repassa l'estat actual de la qüestió, amb particular atenció als recents intents de Microsoft de desprestigiar el moviment. Una lectura molt completa i especialment recomanable per a nouvinguts. |
 |
L'advocat David Bravo, expert en temes de xarxes P2P i propietat intel·lectual, és particularment conegut com a autor de Copia este libro, un brillant examen sobre l'anomenada "pirateria musical" escrit amb tantes dosis de lucidesa i ironia que ens agradaria penjar-lo aquí properament. De moment presentem un dels seus articles, limitat a un tema molt concret: com les companyies discogràfiques, amb la complicitat dels mitjans de comunicació i del poder polític i econòmic, es dediquen amb tècniques goebbelsianes a establir veritats morals absolutes amb la mera reiteració, criminalitzant als usuaris de les xarxes P2P. No obstant, aquest manca absoluta d'argumentació, eficaç en altres èpoques, s'ha d'enfrontar ara a la pluralitat d'un mitjà de comunicació com Internet, en una batalla d'incert desenllaç. |
 |
De Copia este libro presentem a continuació el
segon capítol, titulat Falsos dogmes, que tracta
de la progressiva tergiversació, molt agreujada arran dels
nous suports electrònics i d'Internet, a què s'ha
sotmès el concepte de "propietat intel·lectual".
Convertides en formidables grups de pressió, les indústries
discogràfiques i cinematogràfiques imposen als governs
i als mitjans de comunicació la seva pròpia visió del
drets d'autor, de manera que a la seva finalitat original (protegir
els autors per incentivar la creació i la cultura en benefici
de la societat) se li dóna la volta i triomfa la idea que
cal perseguir a la societat amb lleis anomenades d'antipirateria
per protegir la indústria. Serveixi la lectura d'aquest
capítol d'aperitiu i d'incitació a la lectura completa
de Copia este libro, una obra excel·lent, amb multitud
d'anècdotes i exemples extrems, que desemmascara amb irònica
lucidesa tota la farsa grotesca que encara s'està representant. |
 |
Una interessant entrevista en què l'advocat David Bravo, expert en temes de propietat intel·lectual en l'àmbit de les noves tecnologies, aclareix la situació legal en què han quedat a Espanya les xarxes P2P després de la nova llei de la propietat intel·lectual. L'autor de Copia este libro recorda que "és legal descarregar obres d'Internet si no es té ànim de lucre i si és per a ús privat", carrega elegantment contra el cànon digital i exposa les alternatives legals que es podrien seguir per garantir l'accés a la cultura. |
 |
L'ús del programari lliure està deixant de ser una cosa pròpia d'uns quants tipus estranys que saben d'informàtica. Poc a poc està obrint-se camí en entorns corporatius i al sector públic, i cada vegada resulta més habitual que administracions i grans empreses l'incloguin en els seus sistemes. Encara que una mica vell (2004), aquest article permet fer-se una idea dels avenços en la implantació del programari lliure a Espanya, particularment en l'àmbit de l'administració pública, ja que resulta difícil obtenir dades fiables sobre el seu ús a l'empresa privada.
|
 |
L'increment d'actes vandàlics a la Viquipèdia (guerra d'edicions entre tendències polítiques oposades, addicció de dades falses o acudits per diversió, spam, etc.) ha estat darrerament motiu de debat i preocupació. En aquesta comunicació, presentada al III Congrés Online de l'Observatori per a la Cibersocietat, l'autor ens invita a reflexionar sobre fins a quin punt les dinàmiques de col·laboració altruista i meritocràtica propiciades i condicionades per la tecnologia wiki (molt semblants a les del desenvolupament de programari lliure, on tants bons resultats han donat) poden arribar a ser suficients per contrarestar aquest fenomen, no sense abans repassar la història, l'evolució i els condicionants tècnics del projecte. |
 |
Iniciada ara fa cinc anys, la Viquipèdia ha esdevingut l'enciclopèdia en línia més visitada i extensa del món, amb més de 850.000 articles aportats de forma desinteressada per milers de voluntaris. Aquesta eminent manifestació de la força creativa de les comunitats virtuals i del creixement exponencial dels "continguts lliures" (doncs s'editen sota llicència GFDL) s'ha vist de vegades qüestionada per certs sectors que posen en dubte el seu rigor i objectivitat. L'autor d'aquest article exposa com, per sota d'aquestes objeccions banals que busquen el desprestigi, hi ha l'intent pervers de sotmetre la cultura virtual als mateixos ritus castradors a què ja s'ha sotmès la cultura real. Tot plegat manifestaria l'evident nerviosisme dels poders informatius davant d'un rival temible i impossible de controlar. |
i segur que et contesta.