[Un bon article que furga en les contradiccions del neoliberalisme i la seva incapacitat per a argumentar contra la ideologia del programari lliure. L'autor subratlla la incoherència de defensar al mateix temps la llibertat de mercat i les patents del programari (que no permeten comerciar amb res patentat), o la no menys evident contradicció d'abanderar la llibertat d'elecció del client en un mercat monopolitzat i censurar que moltes administracions hagin optat (lliurement) pel programari lliure. I, per si fos poc, les multinacionals estan anant als països subdesenvolupats per a patentar (robar-los) els seus productes alimentaris i medicinals tradicionals...]

“En un món sense barreres, qui necessita Gates (portes)?” La pregunta sobre la samarreta apunta a la creixent lluita entre Microsoft, dirigida per Bill Gates, i els seus rivals en ràpid creixement que ofereixen programari lliure. Les discussions sobre patents, copyright i marques de programari denoten un altre decisiu fracàs dels hipòcrites defensors del “lliure comerç”. Potser només en la política agrícola es fan encara més obvis els arguments neoliberals com una desvergonyida propaganda del capitalisme monopolista.

El terme programari lliure (el contrari del programari patentat) s'aplica a les aplicacions informàtiques que estan lliurement disponibles sota un acord de llicència pública de manera que qualsevol pot adaptar-los i millorar-los. Les queixes més comunes sobre els programes de programari patentat de Microsoft són els seus costos relativament elevats i que, quan fallen, només Microsoft pot reparar-los. Cada vegada més, grans organitzacions de tota mena opten per solucions lliures per a les seves necessitats informàtiques perquè els productes lliures són generalment més barats, més fiables i més fàcils de reparar quan fallen. El mercat de les computadores personals no s'està quedant enrere.

Alguns dels més importants compradors són els organismes governamentals nacionals o locals. Al maig d'enguany, l'autoritat municipal de Munic va decidir instal·lar als seus 14.000 ordinadors un sistema operatiu de lliure accés (el més conegut, anomenat Linux). Microsoft va fer tot el possible per evitar la decisió, però va fracassar. A Brasil, el govern té la intenció d'utilitzar programari lliure a fins a un 80% de les seves computadores. A Espanya i Austràlia, les autoritats municipals han decidit que les seves polítiques de compres han de prioritzar els programes de lliure accés. Al setembre d'enguany, els governs de Japó, Xina i Corea del Sud van acordar iniciar un projecte comú de programari lliure per a una àmplia gamma d'aplicacions.

L'interminable lament del “lliure” mercat

No pot sorprendre que, amb milers de milions de dòlars de negocis en joc, la resistència a les iniciatives regionals, nacionals i locals a favor del programari lliure sigui feroç. En el típic estil neoliberal, Microsoft i els seus defensors comercials argumenten a favor de mercats desregulats. Els propagandistes neoliberals produeixen declaracions com: “Les decisions sobre la compra de programari s'han de deixar en mans del mercat, permetent que tots els productors (lliures i patentats) competeixin pels clients. Els productes han de ser avaluats sobre la base del valor que signifiquen per als usuaris”.

El que els neoliberals no poden acceptar és que ciutats com Munic i països com ara Xina i Brasil estiguin preparant legislació després dels fets. Van considerar les seves opcions i es van decidir clarament contra Microsoft. Els comptes són simples. Com a cap de l'Institut de Tecnologia de la Informació de Brasil, Sergio Amadeu explica: “Si ho fem bé, més de 17 milions de persones tindran accés a computadores. Si cada u d'ells tingués de pagar 100 reals pel seu programari d'escriptori, significaria que enviaríem 1.700 milions de reals (600 milions de dòlars) per a pagar les llicències. Sense programari lliure és impossible tenir una política significativa d'inclusió digital.

No obstant, la regulació és també necessària per a impedir que grans empreses com Microsoft deformin el mercat subvencionant productes a curt termini per arrambar amb tot a llarg termini després que hagin exclòs als seus competidors lliures menys acabalats. A la pràctica, els partidaris del programari lliure miren la legislació amb ambivalència. Per exemple, Richard Stallman, fundador i president de la Free Software Foundation, assenyala: “Aquestes lleis no constitueixen el tipus d'ajuda que la majoria demana als governs… El que vam demanar és que no interferissin amb nosaltres amb coses com la Digital Millennium Copyright Act, amb patents de programari, amb prohibicions d'enginyeria inversa que possibiliten que companyies com Microsoft facin formats patentats de dades i prohibeixin el nostre treball. Aquests són els principals obstacles per a satisfer les necessitats de programari de la humanitat”.

No només els organismes governamentals que tracten d'obtenir el millor acord estan triant el programari lliure. A principis d'enguany, Reuters Market Data System (RMDS) va canviar a Linux davant la pressió de clients. Un gerent de sistemes de Reuters va declarar: “La demanda a RMDS a favor de Linux ha sigut sorprenent… Van considerar millores en el rendiment i estalvis en els costos. Es tracta de banquers, saben que gairebé mai no s'aconsegueix més per menys, però aquesta vegada va ser així”. Monstres de Wall Street com Merrill Lynch, Morgan Stanley, Credit Suisse First Boston i Goldman Sachs Group han preferit programari lliure.

Gran negoci lliure? Doncs quin és el gran atractiu del programari lliure? Un és el seu baix cost. Però potser no sigui el més important. La fiabilitat n'és un altre. El programa de lliure accés Apache, per a servidors de la xarxa d'Internet, és líder del mercat precisament perquè combina un preu baix amb una alta fiabilitat.

La seguretat és també una preocupació important. Els persistents problemes amb virus informàtics que afecten Windows són, per a molta gent, només un prolegomen de problemes futurs. Com ho va descriure recentment un analista de tecnologia de la informació: “Tothom a la indústria sap que la dependència crònica del món dels productes de Microsoft causarà algun dia una catàstrofe, però molts que saben de seguretat estan probablement poc disposats a expressar-se sobre això”.

La seguretat està estretament vinculada amb la independència. Phil Hughes, editor de Linux Journal, diu: “Les companyies comercials de programari patentat han tractat de debilitar l'acceptació de Linux posant en dubte la legalitat i factibilitat de la Llicència Pública General. Però una vegada oberta la discussió dels termes i condicions, hi ha hagut poc qüestionament de la llicència. A més, l'avantatge del codi font obert, de saber que no es depèn del proveïdor de programari per al suport tècnic, ha tendit a aplanar tot dubte sobre la validesa del procediment de llicència”. Abonant aquesta anàlisi, grans companyies de computació com Hewlett Packard, Sun Microsystems i IBM han passat a utilitzar programari lliure. També desitgen baixos costos combinats amb fiabilitat, seguretat i independència.

No obstant, l'optimisme de Phil Hughes sobre els aspectes legals podria ser prematur. Microsoft i els seus socis comercials estan més que preparats per a defensar la seva part al mercat. Ja al novembre de 1998, es va fer evident l'ansietat sentida per Microsoft davant de l'èxit al mercat del programari lliure, quan documents interns (els anomenats documents Halloween), van arribar a coneixement del públic. Ara Microsoft i altres aliats comercials estan recolzant a organitzacions lobbyistes com Initiative for Software Choice (ISC), un projecte de la Computing Technology Industry Association. Microsoft diu: “Microsoft és un membre fundador i manté un sòlid compromís amb ISC. Aquest compromís es basa en el suport de Microsoft a la convicció d'ISC que és important que es permeti el desenvolupament múltiple de programari, que els models de negocis i de llicències competeixin sobre la base dels seus mèrits i sense regulacions governamentals que intentarien privilegiar un model per sobre de l'altre”.

Sona conegut? Ho és. És el mateix argument que EE.UU. i la UE utilitzen a l'agricultura, per encàrrec de les seves multinacionals, contra els països en desenvolupament. En aquest conflicte de “lliure comerç” en particular, un colós massivament subvencionat, genèticament modificat, enarborant la seva maquinària i la guerra química, entra a l'arena contra un petit jornaler agrícola desnodrit, armat, si té sort, d'una aixada.

La propietat intel·lectual i el bé públic

En el cas del programari, amb dos costats una mica més equilibrats, les queixes poc convincents per comerç injust del gegantí infractor condemnat per violació de la legislació antitrust, Microsoft i els seus aliats, són complementades amb esforços per crear temor i inseguretat al mercat. Però, després de perdre l'històric judici antitrust a l'abril del 2000, Microsoft para més atenció a la seva conducta cap als competidors. Com assenyala el defensor del lliure accés Bruce Pernees: “Considero que Microsoft intentarà trobar altres testaferros per a què s'ocupin de la feina bruta pel seu compte”.

Al març d'enguany, una companyia de programari patentat anomenada SCO va presentar una querella per mil milions de dòlars contra IBM basada en la violació de confidencialitat per publicar presumptes secrets comercials; SCO i IBM havien col·laborat en el desenvolupament de programari en el passat. Però quan IBM va transferir un considerable segment del seu desenvolupament de programes per a aprofitar els avantatges del programari lliure, gran part del seu treball amb SCO va resultar obsolet. Encara que és essencialment una disputa financera entre dues companyies gegantines, el judici té poc a veure amb el negoci del programari lliure, però ha causat inseguretat entre els potencials clients.

L'aspecte subjacent és el dels drets de propietat intel·lectual (patents i copyright) i com afecten el comerç i el desenvolupament econòmic. Torno a citar a Phil Hughes: “És molt fàcil saltar de la base oberta, lliure, cooperativa, no-jeràrquica de l'èxit comercial de Linux a temes com la necessitat o fins i tot de la viabilitat fonamental dels drets de propietat intel·lectual tal i com són practicats i entesos actualment. Això afecta el bé públic en general en una immensa varietat de maneres. Per exemple, les implicacions per a la salut pública de les patents de les medicines genèriques, o del programari electoral de codi font tancat susceptible de manipulació o d'una altra corrupció, o la seguretat alimentària en països en desenvolupament empobrits (i tal vegada la possibilitat mateixa del desenvolupament tecnològic sostenible en el món en desenvolupament). Els temes bàsics semblen ser l'accés a la informació i la capacitat d'innovar”.

Quan Estats Units i la resta d'Europa estaven esforçant-se per aconseguir i sobrepassar a Gran Bretanya com a poders industrials al segle XIX, depenien de la còpia de tecnologia. En aquells dies era impossible imposar patents i copyright. Ara les principals potències econòmiques, a través del seu inherent poder financer i de l'Organització Mundial de Comerç, el seu xerif global jutge i jurat tot-en-un, poden intimidar als països en desenvolupament més dèbils per a mantenir al seu lloc neocolonial.

Per als partidaris del “lliure comerç”, aquesta és la qüestió. Tot el que ha sigut patentat o posseeix copyright mai no pot ser comercialitzat lliurement. Els propagandistes neoliberals guarden silenci quan el seu toc de trompeta a favor de la desregulació del comerç sona en contra de les patents de les multinacionals. Richard Stallman diu: “Hi ha una similitud parcial entre el programari lliure i la globalització, però també una important diferència. Els partidaris del comerç “lliure”, i del neoliberalisme en general, argumenten que creen riquesa. És veritat, però també concentren la riquesa. El resultat és que només se'n beneficien els rics. Els pobres guanyen poc, fins i tot hi poden sortir perdent, com va succeir als EE.UU. El programari lliure és diferent, perquè actua en contra de la concentració de la riquesa. (El copyright és un important factor en la concentració.) De manera que quan el programari lliure crea més riquesa, els beneficis són generals”.

El factor humà: llibertat i creativitat

Sembla que els entusiastes del programari lliure estan realment argumentant a favor d'un retorn a la pràctica dels anys 50 i 60 quan el programari era compartit lliurement, impulsant el ràpid desenvolupament de les aplicacions informàtiques. Diuen que és essencial poder utilitzar lliurement programes, estudiar com funcionen, adaptar-los, fer còpies per a ajudar els altres i posar les millores a disposició del públic per a què tothom se'n beneficiï. L'accés al programa de codi font, el nucli de tota aplicació informàtica, és una condició prèvia per a aquestes llibertats, un aspecte que és anatema per a les companyies de programari patentat com Microsoft, el futur de les quals es basa en què la gent segueixi depenent del pagament pel seu programari.

Un altre factor desconcertant per als neoliberals és que no comprenen per què algú vol contribuir amb el seu treball de forma gratuïta. Aquest desconcert és comprensible. La solidaritat creativa va portar a desenes de milers de programadors de tot el món a cooperar per a crear el sistema operatiu Linux, perquè el seu èxit i els beneficis que va produir per a tanta gent, en si mateixos, valien la pena. El fenomen és incomprensible per a qualsevol que vagi a la busca de dòlars com a resultat. El programari lliure té poc a veure amb un esmorzar lliure o un passeig gratuït, però molt amb llibertat i creativitat, llibertat de pensament, paraula i expressió. Els ideòlegs neoliberals que dominen actualment la política econòmica no arribaran mai a comprendre'l.

La Cimera Mundial de Nacions Unides sobre la Societat de la Informació (WSIS, per les seves sigles en anglès) al desembre d'enguany és probablement l'esdeveniment de més envergadura realitzat fins ara en la consideració d'aquests temes. És la primera de dues cimeres mundials sobre comunicacions i tecnologia de la informació planificades per a ser realitzades a Ginebra. Probablement serà un altre fòrum per a la disputa entre EE.UU. i la UE. A pesar que grans departaments del govern d'EE.UU., com el Departament de Defensa, han optat pel programari lliure, la posició del govern d'EE.UU. és oficialment neutral. Un portaveu del Departament de Comerç va declarar: “El nostre punt de vista sobre el programari lliure és que els governs d'EE.UU. i d'altres països han de mantenir neutralitat respecte a la tecnologia en la seva adquisició i en les inversions en investigació i desenvolupament”. Mentrestant, a Europa, el 24 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar esmenes a una directiva de la Comissió Europea sobre els drets de propietat intel·lectual en la tecnologia de la informació, que insisteixen efectivament que a Europa el programari no hauria d'estar sotmès a patents. Aquest vot podria afectar a més de 20.000 patents de programari acceptades per l'oficina europea de patents. Queda per veure si la voluntat democràtica de la gent a Europa, expressada a través del seu parlament, sobreviurà a la pressió dels lobbys de la indústria sobre els ministres dels governs en el Consell d'Europa.

Pobresa patentada: recepta per al subdesenvolupament

Fa un any la Comissió sobre Drets de Propietat Intel·lectual, organisme independent finançat pel Regne Unit, va informar sobre l'impacte dels drets de propietat intel·lectual sobre els països en desenvolupament. Dirigit pel professor John Barton de la Universitat de Stanford, l'informe va confirmar que els països pobres sofreixen fortament com resultat de les patents i els copyright que afecten a la salut, l'agricultura, l'educació i la tecnologia de la informació. De conformitat amb l'estil d'aquestes comissions, el professor Barton va minimitzar considerablement el cas: “la temptació d'imposar una protecció molt estricta per la facilitat amb la qual es pot copiar el programari i altres mitjans digitals pot disminuir els vertaders beneficis que podrien rebre els països en desenvolupament, particularment en l'accés a baix cost a documents educatius i científics”.

Aquest tipus de declaració per part d'acadèmics de confortables carreres (als que mai no es demanaria que dirigissin semblants comissions si existís la probabilitat que les seves conclusions fossin polèmiques) oculta la realitat. Els buròcrates neoliberals que condueixen la política internacional de desenvolupament tenen una visió destructiva i empobrida derivada de segles de colonialisme i patriarcat. La creativitat humana i la diversitat natural tenen poc espai en el seu petit món obsessionat pels beneficis. Per a ells és igual si promouen patents per a arròs basmati o per a algun fosc pegat de programari.

Les veus dels sectors oprimits del món en desenvolupament usen un llenguatge més directe que el professor Barton. Com diu l'escriptora índia Vandana Shiva: “El basmati, el nim, el pebre, el meló amarg, la cúrcuma… tots els aspectes de la innovació incorporada a la nostra alimentació indígena i als nostres sistemes medicinals estan sent piratejats i patentats actualment. El coneixement dels pobres s'està convertint en propietat de corporacions globals, creant una situació en què els pobres hauran de pagar per les llavors i les medicines que ells han desenvolupat i han utilitzat per a satisfer les seves necessitats de nutrició i atenció sanitària”. La imposició generalitzada dels drets de propietat intel·lectual condueix a la misèria i a la mort prematura de molts milions de persones a tot el món.

L'escriptor conservador nord-americà Robert Frost va escriure: “Bones tanques fan bons veïns”. En el cas del programari, com en tots els altres, les multinacionals globals han aixafat al seu gust a tots els veïns al seu voltant, des de Brasil a Corea. Ara, aquestos països lluiten per corregir la situació en la mesura en què es pugi. Un pas que poden realitzar és adoptar programari lliure com Linux. Però el poderós lobby del programari patentat està decidit a parar-los. Podem ser millors veïns defensant el programari lliure i adoptant Linux nosaltres mateixos. Recorden aquesta camiseta.