[L'enginyer i professor Víctor Carceler és un dels representants més destacats del moviment del programari lliure al nostre país. En aquesta entrevista, publicada a finals de 2004 en una revista gens dirigida a experts en informàtica, exposa d'una manera força entenedora i didàctica els diferents aspectes de la filosofia del programari lliure i del copyleft, respon convincentment a les objeccions més tòpiques i repassa l'estat actual de la qüestió, amb particular atenció als recents intents de Microsoft de desprestigiar el moviment. Una lectura molt completa i especialment recomanable per a nouvinguts.]

La delegada responsable de Microsoft a Espanya ha declarat recentment que la seva companyia té un pla, un pla sobre (o contra) el moviment del programari lliure. Diu que han fet treballar als seus empleats de la seu central amb els programes elaborats des d'aquest moviment per a (de)mostrar-los els seus inconvenients i desavantatges. La poderosa multinacional vol provar, sense possible indici de resposta, que els postulats del moviment són quimèrics (herència del 68) i que els productes que surten d'aquest entorn no tenen validesa informàtica alguna. Més enllà de Windows, el caos, la utopia demencial i l'absurd. Per a parlar del moviment del programari lliure i qüestions afins hem conversat amb Víctor Carceler, enginyer tècnic en telecomunicacions i professor del cicle formatiu d'Administració de Sistemes Informàtics a l'IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).

- Si et sembla podríem iniciar la conversa precisant alguns termes. Què hem d'entendre per programari lliure? Què el diferencia del programari propietari? És equivalent a programari gratuït?

- Però llavors, si el fabricant considerés el contrari, l'usuari perdria el seu treball, i tots els seus arxius quedarien inutilitzats?

- Si en el futur no pogués utilitzar un programari que entengués el format en què originàriament es va guardar la informació, seguiria tenint els seus arxius però no tindria manera d'accedir a aquesta informació. El seu treball, en definitiva, es perdria.

- Des d'instàncies dirigents de grans multinacionals de la informàtica (per exemple, Microsoft) se sol assenyalar que el moviment pel programari lliure és un moviment ben intencionat però ineficaç. No és possible aconseguir grans coses, bons programes, amb els procediments postulats pel moviment. Quins procediments són aquests? Creus que té algun punt de veracitat aquesta crítica?

- Tractant-se de Microsoft, sincerament crec que es tracta d'una campanya de desprestigi cap al programari lliure. Que el moviment del programari lliure és molt eficaç es pot demostrar fàcilment amb fets. Algunes peces d'enginyeria que fan que Internet funcioni tal com la coneixem són el servei DNS...

- DNS? Què signifiquen aquestes sigles?

- Domain Name System [sistema de noms de domini]. És el servei de noms de domini que s'encarrega de mantenir la relació entre noms com www.google.es i la IP del servidor. La IP del servidor és la direcció dels ordinadors, de Google en aquest cas, però per als humans és més fàcil recordar www.google.es que una sèrie de números.

- D'acord. Prossegueix si et sembla.

- Citava el servei DNS i, a més, hi ha el correu electrònic i els servidors Web. Doncs bé, el servidor DNS més àmpliament utilitzat és Bind; el servidor de correu electrònic és Sendmail i el servidor Web per excel·lència és Apache. Els tres servidors de reconeguda qualitat són programari lliure. Però hi ha més. Sens dubte el producte de programari lliure que més ressò social està obtenint és GNU/Linux. GNU/Linux és un complet sistema operatiu lliure que actualment es pot executar tant en dispositius instal·lats (mòbils, agendes electròniques) com en ordinadors domèstics (de diferents arquitectures) i en súper ordinadors. GNU/Linux ha mantingut un ritme evolutiu vertiginós. La col·laboració permet partir dels desenvolupaments existents per a donar un pas més. Si a més, en donar aquest pas, el nou programari millor adaptat a determinada situació torna a estar disponible per a tota la comunitat, es produeix una retroalimentació que accelera enormement el procés. El mecanisme no és nou. És exactament el mateix que utilitza la comunitat científica al discutir sobre matemàtiques, física o medicina. Tots podem experimentar i publicar. Les bones idees són adoptades per la comunitat; no es guarden en secret. No hi ha ni ha d'haver-hi ocultació d'informació. És el contrari de l'esperit científic vertader.

- Per tant, les persones que col·laboren en els projectes són científics o enginyers informàtics. El seu treball és, llavors, treball voluntari, no remunerat?

- No té per què ser treball sense retribuir. És possible que una part del programari lliure es desenvolupi de manera voluntària o per resoldre problemes personals, però també és perfectament possible que aquest treball sigui remunerat. Una empresa pot pagar als seus col·laboradors per desenvolupar determinat producte.

- Des d'instàncies semblants a les que abans m'he referit, sol també apuntar-se que els programes del programari lliure són molt complicats d'utilitzar, és a dir, que l'usuari sense coneixements d'informàtica es perd, que estan escrits pensant en els especialistes. Bons, d'acord, però per a pocs. És el cas? Cal ser un informàtic professional o posseir molts coneixements informàtics per a utilitzar productes de programari lliure? És més fàcil el Word que el Writter o que l'OpenOffice, per exemple?

- No hi ha cap raó perquè el programari lliure sigui més complicat d'utilitzar o requereixi una major formació que el programari propietari. Ara bé, tradicionalment molts dels desenvolupaments del programari lliure han nascut en àmbits acadèmics o tècnics per a donar resposta a problemes concrets d'enginyeria, investigació i àrees semblants. En aquests casos es tracta de programari específic que està dirigit a usuaris experts en un determinat camp i, conseqüentment, no és just comparar la facilitat d'ús d'aquestes eines amb el programari de propòsit general. Però, a més, actualment el programari lliure compta amb un gran ventall d'eines enfocades a l'usuari final. Hi ha multitud de distribucions de GNU/Linux que competeixen entre elles per aconseguir la instal·lació i un ús més senzill. Avui en dia, instal·lar una distribució de GNU/Linux com Mandrake, Suse, Ubuntu o altres no planteja cap problema, de fet consisteix a contestar següent, següent, següent... durant el procés d'instal·lació i s'acaba amb un SO plenament operatiu. La facilitat d'ús de les distribucions de GNU/Linux modernes és tremenda. Un usuari final trobarà totes les eines per a navegar per la web, llegir el correu, escriure textos, treballar amb fulls de càlcul o amb programes de dibuix, i amb moltes aplicacions més totalment a punt per a ser utilitzades. Cal recordar que, al camp del programari privatiu, l'usuari, després de la instal·lació del Sistema Operatiu, es troba nu i sense ajuda: té un Sistema Operatiu sense aplicacions d'ofimàtica, de desenvolupament, de manipulació de gràfics i un llarg etcètera. Totes aquestes aplicacions les ha d'adquirir com a productes independents. A més, cal ressaltar que la naturalesa cooperativa del programari lliure implica alguns avantatges. Per exemple, els programes es tradueixen a moltes llengües. És veritat que res impedeix al programari propietari fer el mateix, però moltes vegades Microsoft ha argumentat, per exemple, que traduir els seus productes al català no resulta rendible. I ha publicat la traducció per a determinats productes després que la Generalitat de Catalunya pagués a Microsoft per l'adaptació d'aquests productes al català. Això és així, no és ni tan sols una possibilitat oberta. El problema amb freqüència és que aquestes traduccions arriben tard, quan ja hi ha versions noves del programari al mercat, que per descomptat han sortit sense ser adaptades al gallec, al català, al basc o al danès, posem per cas. El programari lliure permet a tothom participar en el seu desenvolupament, de manera que si, per exemple, la Generalitat catalana, el govern holandès o la presidència peruana decideixen que és interessant comptar amb OpenOffice en català, en holandès o en l'espanyol de Perú, els mateixos tècnics de l'administració poden aportar la localització al projecte general. Actualment OpenOffice.org compta amb 33 idiomes natius -amb suport al projecte principal, i hi ha adaptacions fora del projecte principal per a altres llengües- que van des de l'àrab al vietnamita incloent-hi el català, el castellà i l'èuscar entre altres.

- Des del moviment del programari lliure es critica en ocasions la mala qualitat i l'esperit estrictament comercial de molts dels productes venuts per empreses del sector informàtic privat que es presenten com el no va més de l'última (i suposadament imprescindible) innovació científica-tecnològica Podries donar-nos alguns exemples d'això?

- Al programari privatiu és fonamental el màrqueting del producte, i algunes vegades aquests aspectes comercials poden tenir prioritat sobre els aspectes funcionals. Al cap i a la fi, es tracta de vendre caixes tancades que no poden desmuntar-se per a veure què contenen. Poden citar-se diversos casos en què la propaganda ha enviat missatges contradictoris. Per exemple, mentre Microsoft comercialitzava Windows NT, que és un sistema operatiu destinat a servidors, argumentava que les quotes de disc eren una característica innecessària, tal vegada perquè Windows NT no comptava amb suport per a les quotes. En canvi, en la següent versió del seu producte, Windows 2000, finalment es van incloure aquestes quotes de disc. En aquest moment, Microsoft va argumentar, en contra del que havia dit anteriorment, que es tractava d'una característica fonamental. La veritat és que en un servidor les quotes de disc són necessàries ara, a l'època de Windows NT i també abans.

- Així, doncs, si no et segueixo malament, s'han donat conscientment informacions falses o com a mínim inexactes.

- Microsoft té molta cura en les seves declaracions. Les quotes de disc no eren necessàries, segons ells, encara que altres sistemes operatius les suportaven. Però, mentre defensaven això públicament, treballaven per a incloure-les en la seva pròxima versió del mateix producte. Un altre exemple d'informacions tendencioses és quan Microsoft anomena 'característica tècnica no documentada' a les vulnerabilitats que es descobreixen en els seus productes. La funció de l'eufemisme és òbvia. Probablement la major evidència que els aspectes relacionats amb el màrqueting tenen una prioritat més alta que els aspectes tècnics es troba al camp de la seguretat. Qualsevol usuari de Windows està acostumat a l'existència de programari antivirus, que el protegeixen de virus amb diferents noms però que, bàsicament, sempre han fet el mateix: arribar per correu electrònic i reenviar-se a totes les adreces guardades a la seva agenda. L'usuari ha arribat a acceptar com un mal menor l'existència de virus, programes maliciosos i altra fauna, quan en realitat hauria d'haver muntat en còlera per les deficiències del seu programari i exigir responsabilitats. Els mitjans de comunicació parlen de virus i cucs d'Internet, quan, si fossin més acurats, en el 99% dels casos, haurien de parlar de fallades, deficiències i vulnerabilitats de determinats sistemes operatius o programes. Els sistemes operatius i productes lliures potser no siguin perfectes. Pot ser que continguin alguns errors d'implementació, però aquests errors es corregeixen ràpidament quan es descobreixen. A més, durant el desenvolupament d'aquests productes, la seguretat i l'eficiència són aspectes de màxima prioritat. I en cap cas, una vulnerabilitat en un producte de programari s'utilitza per a dir al client 'aquesta fallada no existeix en la nostra nova versió. Compri-la!', com amb freqüència es fa al món del programari privatiu, en què deixar de donar suport a una versió obliga els usuaris a adquirir la pròxima versió del mateix producte. Curiosament, quan van comprar la primera versió, la propaganda deia que era meravellosa, però el contracte llicència de l'usuari final -que, per descomptat, ningú llegeix- probablement advertia que si el programari no complia amb la seva funció anunciada el fabricant no hi tindria responsabilitat.

- Has donat raons que expliquen l'interès de la comunitat científica informàtica en el moviment del programari lliure, però potser el moviment tingui interès també per al ciutadà no especialitzat en aquest àmbit. És així? Podries exposar breument els beneficis per als ciutadans del programari lliure?

- Gràcies al programari lliure un ciutadà pot disposar d'un potent i modern Sistema Operatiu com GNU/Linux, FreeBSD o altres, en els que es poden executar tones de programari lliure que pràcticament cobreixen qualsevol necessitat que pugui tenir l'usuari final. Gràcies al programari lliure, un ciutadà que utilitza GNU/Linux no s'ha de preocupar per fitxers infectats adjunts en missatges de correu electrònic, pot accedir de manera contínua a actualitzacions i a noves versions del programari i pot comptar amb un sistema a la mida que se li ajusta com un guant. Amb GNU/Linux un usuari compta amb la possibilitat de triar quina distribució utilitza i quin programari instal·la. Igualment, gràcies al programari lliure un ciutadà pot utilitzar amb llibertat eines com el navegador Mozilla, el programari de seguretat GPG, el d'ofimàtica OpenOffice.org o el programa de gràfics Gimp, per apuntar quatre aplicacions entre la multitud de possibilitats. Quan l'usuari utilitza una eina que és programari lliure, pot estar raonablement segur que la eina no inclou característiques indesitjables com spyware, portes posteriors o publicitat. És igual que l'usuari no sigui capaç de llegir i entendre el codi font de l'aplicació. Com el codi està disponible, altres el llegiran i exposaran tots els trucs bruts que pugui incloure. El programari lliure, per la seva pròpia naturalesa, en la que el codi font està disponible perquè qualsevol el revisi i adapti, compta, al meu entendre, amb les següents característiques: 1. És segur. 2. És eficient. 3. Resol els problemes dels usuaris, en comptes de condicionar a aquests a treballar de la manera que desitja el fabricant. 4. Impedeix abusos de poder en els que el fabricant imposa la seva política de preus. 5. Fomenta el desenvolupament tecnològic i divulga el coneixement.

- Martin Michlmayr, director del projecte Debian, un dels distribuïdors de programari lliure, assenyalava (auto)críticament que una de les, diguem, no virtuts d'aquest moviment, d'aquest programari, era la lentitud de les seves innovacions. Segurs, molt segurs, però poc moderns. Estàs d'acord amb aquesta crítica?

- Debian és una gran distribució de GNU/Linux que compta amb unes regles ben establertes des de fa temps per a determinar quines peces de programari s'hi inclouen. Un dels objectius de Debian és l'estabilitat. Aquesta és incompatible amb utilitzar versions que no han sigut provadaes exhaustivament; per això, en la versió estable de Debian –n'hi ha una altra de desenvolupament-, tal vegada no s'incloguin les últimes versions dels programes seleccionats. Però això, si de cas, és una característica específica de Debian, no del programari lliure, que és tremendament creatiu i innovador.

- Hi ha alguna relació entre el moviment del programari lliure i el copyleft?

- El copyleft és l'instrument que s'utilitza per a traspassar, junt amb el programari, el seu codi font i les llibertats per a estudiar-lo, utilitzar-lo, adaptar-lo i redistribuir-lo, assegurant d'aquesta manera que tots el podran utilitzar però sense que, en cap moment, ningú no pugui segrestar-lo, per al seu benefici exclusiu, realitzant molts o pocs canvis i convertint-lo en programari privatiu. El copyleft és l'instrument que utilitza habitualment la FSF per a publicar el programari del projecte GNU. Sense copyleft, el programari també pot ser lliure; per exemple, el programari de domini públic, però res no impedeix que algú realitzi programari privatiu a partir d'ell.

- Però això no seria contradictori amb un dels postulats bàsics del moviment?

- Hi ha moltes persones que així ho entenen, i per això defensen llicències tipus BSD o altres que donen total llibertat sobre el codi, fins i tot permetent fer a partir d'ell programari privatiu. Però el copyleft no té per objectiu restringir les llibertats, sinó més aviat incentivar el desenvolupament de programari lliure i assegurar-se que en el futur ningú el capturarà per al seu ús exclusiu i excloent. El copyleft és el mitjà legal per a assegurar-se que qui utilitza una peça de programari lliure i la modifica, o adapta d'alguna manera, no retalli les seves llibertats fonamentals. En ocasions el copyleft aixeca polèmica. Per exemple, Microsoft ha declarat que la llicència GPL -la llicència que utilitza el projecte GNU de la FSF- és una llicència vírica perquè infecta. És a dir, qualsevol pot partir de programari GPL per a desenvolupar un nou programari. Però aquest element derivat de l'original ha de seguir sent GPL. Aquest és el tipus de "infecció" a què es refereix Microsoft: no es poden prendre desenvolupaments GPL i després d'alguna modificació vendre'ls com a desenvolupaments tancats. Evidentment el copyleft no és un virus sinó una defensa i una espècie de contracte social. Moltes vegades la indústria s'estalvia costoses despeses de desenvolupament en utilitzar programari GPL. Per exemple, Cisco, un conegut fabricant d'equips de comunicació, utilitza el nucli Linux en alguns dels seus equips amb més èxit de vendes. Cisco s'ha estalviat les incomptables hores de desenvolupament que hi ha darrere del nucli Linux, però, a canvi, la comunitat rep les modificacions que Cisco fa al nucli Linux per a què es pugui executar en els seus productes. Si el copyleft no protegís a Linux, Cisco el podria haver utilitzat sense tornar res. Això és el que pot ocórrer a l'utilitzar llicències que no inclouen el copyleft. Per exemple, hi ha diferents sistemes operatius lliures que deriven d'Unix BSD. Al ser excel·lents peces de programari i a l'utilitzar una llicència sense copyleft, en moltes ocasions les empreses han pres el codi per al seu benefici sense retornar res a canvi. Aquest és el tipus de programari lliure que Microsoft no considera víric: un programari que li estalvia costos de desenvolupament i pot utilitzar dins dels seus productes sense, a més, donar-hi reconeixement.

- Però Microsoft no ha de ser l'única empresa a què li agrada prendre coses sense tornar res. Què tal es porta Apple?

- Quin paper juguen Richard Stallman i Linus Torvalds en el moviment?

- Són dos grans hackers. Richard Stallman va llançar el 1984 el projecte GNU que pretén desenvolupar tot un sistema operatiu i les seves aplicacions com a programari lliure sota la llicència GPL, que està protegida pel copyleft. Stallman va desenvolupar diferents peces de programari i encara manté un famós editor de textos que s'anomena Emacs. Però la raó per la qual més se'l coneix és per la seva energia en divulgar la idea de programari lliure que promou la FSF. Linus Torvalds va iniciar el desenvolupament d'un nucli tipus Unix que es pogués executar en ordinadors domèstics de baix cost. El projecte aviat va despertar un gran interès i persones de diferents punts del planeta, que no es coneixien físicament, van començar a col·laborar-hi. El 1991 va nàixer el nucli Linux. Per a tenir un sistema operatiu complet es necessita un nucli i un munt d'aplicacions i serveis. Si bé el projecte GNU comptava amb un gran nombre d'aplicacions, tenia algun problema amb el seu propi nucli. D'altra banda, una de les motivacions per a desenvolupar Linux va ser poder executar programari GNU, així que aviat es va completar el sistema operatiu lliure conegut com GNU/Linux i que combina les dues peces fonamentals. Actualment, Stallman defensa el programari lliure com a president de la FSF i Torvalds coordina el desenvolupament del kernel Linux.

- Kernel Linux? Què és el kernel?

- El kernel és el nucli del sistema operatiu, la part que s'encarrega de treballar a baix nivell comunicant-se amb el maquinari, creant i manejant processos, fent operacions bàsiques que la resta del sistema operatiu necessita per a poder funcionar.

- Parlaves, en referir-te a Stallman i Torvalds, de grans hackers. Però, un hacker no és un "pirata", encara que sigui de l'àmbit de la informàtica? Quina és la filosofia d'un hacker? Destruir-ho tot, arrasar amb tota institució?

- Els mitjans de comunicació parlen d'hackers quan es produeix qualsevol tipus d'atac o acte il·legal. En realitat haurien de parlar de crackers. Un hacker és una persona apassionada per un determinat tema. En aquest cas, per temes tecnològics. Un hacker fa el seu treball amb entusiasme perquè la seva motivació bàsica és aprendre, divertir-se, comunicar els seus èxits i aconseguir reconeixement social.

- Podríem parlar llavors d'hackers de la pintura, de la filosofia o de la matemàtica.

- Efectivament. Usant de forma correcta aquesta terminologia la resposta és afirmativa. Picasso va ser un hacker de la pintura, Gauss ho va ser en l'àmbit de la matemàtica.

- Un dels majors escàndols del món actual és l'abisme creixent entre alguns sectors minoritaris de països enriquits i multituds excloses de ciutadans empobrits. Les noves tecnologies no semblen disminuir les distàncies. El moviment del programari lliure es planteja arribar d'alguna manera a aquestes nombroses capes socials marginades de tot avanç tecnològic?

- Encara que ja he comentat que el programari lliure no ha de ser forçosament gratuït, és evident que a la pràctica, gràcies a la llibertat de poder-lo redistribuir, és possible adquirir-lo a molt baix cost o sense cost. Aquesta és la raó per la qual qualsevol persona pot disposar d'aquest programari sense necessitat de comptar amb grans ingressos. Tal vegada el programari lliure no es pugui menjar, evitant així el fam, però gràcies a ell tot el món -insisteixo, tots els ciutadans del món sense exclusió- pot comptar amb eines de desenvolupament i amb eines per estudiar i treballar, sense quedar-se lligat a determinades condicions d'ús del fabricant que o bé limiten el profit que es pot treure del programari o bé determinen la dependència de l'usuari. Gràcies al programari lliure, en qualsevol centre educatiu del planeta que compti amb algun ordinador es poden utilitzar les mateixes eines avançades. Així, tant a Hèlsinki, a Barcelona com a Nova Delhi, es pot utilitzar el compilador GCC, el programa de gràfics Gimp o el programari ofimàtic OpenOffice. El programari lliure no pot acabar de cop amb totes les desigualtats, però pel que fa a l'ús dels recursos de programari és una eina amb un gran poder de divulgació i d'equiparació.

- Hi ha alguna experiència d'interès en l'ús institucional del programari lliure? Quines avantatges, si existeixen, ha reportat? Podries donar-nos algun exemple?

- Hi ha moltes experiències d'ús del programari lliure en l'àmbit institucional. Alemanya, Regne Unit i Suècia promouen l'ús del programari lliure a la seva Administració. Països com Brasil, Veneçuela o Xina també tenen importants experiències en l'ús del programari lliure. Les raons per a passar a utilitzar programari lliure poden ser molt diferents. Una administració pot buscar independència tecnològica d'altres potències, pot buscar la manera d'oferir un millor servei als seus ciutadans, pot pretendre reduir el cost dels sistemes d'informació o pot assegurar-se que la inversió en sistemes d'informació generarà riquesa i desenvolupament locals. De totes maneres, no cal anar-se'n molt lluny per a veure experiències en l'ús institucional del programari lliure. A Espanya, per exemple, diferents administracions autonòmiques (Andalusia, Extremadura i València, entre altres) han utilitzat amb èxit programari lliure a la seva administració. El cas d'Extremadura és probablement la punta de llança a Espanya. La Junta d'Extremadura ha desenvolupat una distribució de GNU/Linux específicament adaptada a les necessitats de l'administració extremenya. Aquesta distribució s'utilitza en diferents àmbits: educació, sanitat... Els resultats han sigut tremendament positius. Una evidència és que a Extremadura, gràcies als estalvis en costos de llicències, es compta amb un ordinador per cada dos alumnes als centres educatius públics. Una altra evidència és que, gràcies a Linex, s'està potenciant en gran manera la indústria tecnològica a Extremadura, on es realitzen desenvolupaments que tenen ressò internacional. Així, doncs, gràcies al programari lliure, l'Administració d'Extremadura pot oferir als seus ciutadans un millor servei a l'utilitzar eines en què priven el rendiment i la seguretat per damunt d'aspectes de màrqueting. A més, de resultes d'utilitzar programari lliure, l'Administració pot auditar el funcionament intern del programari utilitzat, adaptar-lo a les seves necessitats i assegurar-se que la informació dels seus ciutadans es guarda en formats oberts als que es podrà tenir accés en el futur sense cap problema. Convé ressaltar que Microsoft considera que l'ús del programari lliure a l'administració pública atempta contra la lliure competència, i que després de la presentació de Linex el 2002, Microsoft va dedicar una partida dels seus productes per a Extremadura com una donació per a les àrees més deprimides d'Espanya. Evidentment, Microsoft té molt d'interès que no s'estenguin els casos d'ús de programari lliure en l'administració pública i per a això utilitza els mitjans que té al seu abast.

- Juntament amb altres companys de treball, has organitzat a Santa Coloma de Gramenet, una població dels afores barcelonins, una xarxa ciutadana denominada XEiLL (Xarxa Educativa i LLiure). Podries explicar-nos en què consisteix aquest projecte?

- La XEiLL és un projecte educatiu en el que es pretén estudiar les possibilitats dels mitjans tecnològics aplicats a la docència. La XEiLL és una xarxa telemàtica, educativa i de lliure accés. És una experiència en què participen els alumnes de cicles formatius de famílies relacionades amb les tecnologies de la informació. A la xarxa estan integrats diferents centres educatius que participen voluntàriament en el projecte. La xarxa la munten, administren i mantenen alumnes de formació professional i en ella participen centres educatius de primària o secundària. Per als alumnes de cicles, la xarxa és una font de motivació i d'experiència real. Per als centres educatius que hi participen, la xarxa és una eina més que tenen a la seva disposició per a realitzar diferents activitats didàctiques. Una característica fonamental de la XEiLL és que utilitza la tecnologia sense fil WiFi (un conjunt d'estàndards per a xarxes sense fil), de manera que simplement acostant-se a un centre educatiu que manté un node de la XEiLL es pot connectar amb la xarxa. És una xarxa d'accés lliure ja que no hi ha cap control administratiu per a connectar amb ella. Qualsevol pot acostar-se a un centre educatiu, connectar amb la XEiLL i accedir als recursos que ofereix. Precisament, aquest accés sense traves és ideal per a aconseguir els objectius del projecte, entre els que s'inclouen: 1. La divulgació de les noves tecnologies, 2. Fomentar la col·laboració entre els centres educatius, 3. Acostar els centres educatius al seu entorn social i 4. Evitar situacions d'exclusió social quant a recursos tecnològics. Finalment, vull comentar que encara que per a connectar amb la XEiLL es pot utilitzar qualsevol Sistema Operatiu (sigui aquest privatiu o lliure), tota la infrastructura de la xarxa i tots els seus serveis estan basats en programari lliure.

- Dues preguntes més per a finalitzar. Et prego brevetat. Microsoft ha informat que ha arribat a un acord amb els governs de trenta països amics (incloent, entre ells, Xina i Espanya) als que obrirà totalment o en part el codi dels seus productes. Així, doncs, la "gran empresa" també practica el programari obert. Això sí, als seus amics, només als seus amics.

- Aquesta opció que ha pres Microsoft es deu al fet que no pot competir en igualtat de condicions amb el programari lliure i que distintes Administracions han mostrat clarament el seu interès per aquest programari. Microsoft deixa veure part del seu codi, perquè les administracions o organismes amics puguin verificar el seu contingut. Però el que Microsoft no deixa és modificar aquest programari ni adaptar-lo ni per descomptat redistribuir-lo. Tampoc deixa veure el codi complet del producte. Per tant, és més un moviment de publicitat que una altra cosa. En la pràctica no es pot assegurar que el programari que s'executa quan es compra el producte i el codi font que Microsoft mostra tinguin alguna cosa en comú llevat que aquest codi font es compili i es comparin els binaris obtinguts amb el producte original. En les condicions de l'acord proposat per Microsoft, això no es pot fer. A més, qui tingui accés a part del codi, es compromet a no desenvolupar productes que poguessin ser competència de Microsoft. Les limitacions són evidents, i la seva filosofia també.

- D'altra banda, ha corregut aquests dies la notícia de la vulnerabilitat dels fitxers JPEG i la possibilitat de perdre el control de l'ordinador en navegar amb Internet Explorer.

- A causa d'un error de programació en el codi que mostra les imatges JPEG, alguns programes com a Internet Explorer i Outlook poden comprometre l'ordinador de l'usuari que visualitza aquesta imatges. Simplement es tracta d'una vulnerabilitat en el programari de Microsoft; tal vegada sigui especialment cridaner per l'evidència de l'errada. Però l'important és mostrar que no hi ha res perfecte, així que si el codi està exposat per a què tothom el pugui revisar, com en el cas del programari lliure, llavors tots podrem estar més tranquils.