[És sabut que la Llicència Pública General (coneguda per les seves sigles GPL, General Public License), al garantir les quatre llibertats bàsiques de l'usuari, fa possible que un programari difós sota les seves condicions sigui qualificat de "lliure". Per a l'autor d'aquest article, periodista especialitzat en informàtica, la llicència GPL no és només una protecció contra l'apropiament indegut del programari (ja s'han donat casos de corporacions que han sotmès a patent programes del domini públic), sinó també un element de cohesió de la comunitat de desenvolupadors i una eina fonamental en la lluita contra els monopolis.]

Hi ha diverses bones raons per a apreciar la GPL (la Llicència Pública General de GNU). D'una banda és una espècie de "David contra Goliat". És com un noi fent front a la poderosa maquinària corporativa que usa la seva força brutal sobre les nostres vides, aprofitant la seva influència, legal o d'altres classes, sobre el govern. D'altra banda, és virtuosa. És una espècie de Seguretat Social que proveeix més i millors serveis de salut per als ancians, en comptes de simplement desviar fons públics cap als cobdiciosos, afavorint a la indústria farmacèutica. També és una qüestió territorial. És un "No em trepitgis" aplicat al programari. La GPL proveeix un marc legal per a una infraestructura de programari en constant millora i sempre lliure. A més, és el que Linus va triar per a Linux, amb la idea que aquells que el continuen poguessin tenir accés a la seva creació. Però el que més estimo de la GPL és el mateix que Microsoft i altres depredadors corporatius odien: funciona.

Què protegeix?

Com està explicat al lloc web del projecte GNU/FSF, la definició de "programari lliure" engloba quatre llibertats diferents. Cap d'elles té a veure amb el preu de la cervesa. Les quatre llibertats són:

Bé. Estaràs pensant: "Jo puc fer això amb programari que estigui al domini públic, o cobert per altres llicències de codi obert, com ara una llicència estil BSD." Tens raó, pots fer-ho. Però el programari de domini públic i el programari cobert per una llicència estil BSD no posseeixen cap protecció per a assegurar que les mateixes llibertats existeixin per al pròxim usuari, o el que el segueixi, o el seu successor.

La GPL perpetua aquestes llibertats, al requerir que qualsevol que obtingui i distribueixi programari sota la GPL, l'alliberi sota els mateixos termes. A aquest fet se'l descriu de vegades, en un sentit pejoratiu, com la seva "naturalesa viral". Anomena-la com vulguis: aquesta característica és la que garanteix la protecció de les quatre llibertats. Això és el que li atorga a Linus -i a milers d'altres autors de programari lliure- la protecció que ells volen per al seu programari.

Microsoft, per exemple, va agafar el paquet TCP/IP sota llicència BSD i el va engolir en la seva línia de productes propietaris. Després li va vendre al públic el que havia agafat. Legalment, per descomptat. La llicència "estil BSD" no ofereix protecció contra aquest tipus de maniobres.

Han fet el mateix amb Kerberos, encara que pitjor. Van fer la seva pròpia versió de Kerberos de manera que només funcionés plenament amb els seus servidors. La pressió del públic els va forçar a proporcionar documentació per a la seva versió privativa piratejada tancada, però ells van afegir una llicència restrictiva a la documentació que va fer impossible que fos utilitzada en programari lliure.

Novament, això va ser pirateria de programari públic. Robat per a incrementar la fortuna personal de Bill Gates. Però va ser un robatori legal. La llicència del MIT, que cobria a Kerberos, no proporcionava protecció contra aquesta mena de coses.

Estimo la GPL perquè protegeix a Linux i a altres excel·lents programes de caure a les urpes dels vertaders pirates del programari.

Funciona bé?

El kernel de Linux és el "cavall de batalla" del programari GPL. S'ha convertit en el Sistema Operatiu que volia ser, el borinot que va poder volar, la idea impossible (que un grapat de joves d'Internet pogués crear el sistema operatiu més reeixit de la història) feta realitat. Tot això ha ocorregut, almenys en part, gràcies a la GPL.

Linux destaca per diverses raons, però la principal d'elles és la seva comunitat de desenvolupadors, una comunitat sense parangó a cap altra plataforma. Són atrets cap a Linux per un líder carismàtic? Alguns d'ells, sens dubte. Des del meu punt de vista, la gran genialitat de Linus Torvalds no està en el seu codi, sinó a crear un ambient on molts programadors ben dotats poden treballar conjuntament pel bé comú. Però no cal oblidar que, en el fons, Torvalds és un apassionat de la tecnologia: una espècie que no es destaca per la seva calidesa, suavitat i sociabilitat.

Podria ser la llicència? Per a molts, sí. La GPL és sovint descrita com a idealista i altruista. Si els desenvolupadors del kernel estiguessin interessats només en el codi, no serien els sistemes operatius derivats d'Unix BSD aquells amb un major cos de desenvolupadors, en lloc de Linux? Això és el que ens diuen sempre els coneixedors de BSD, que és tècnicament superior.

Però no estan interessats només en el codi. La llicència GPL agrega un pegament màgic a la comunitat de GNU/Linux: el bon sentiment que prové de fer el bé als altres i de saber que aquest bé continuarà fent-se en el futur. Si no entens de què estic parlant, llavors probablement mai no captaràs res sobre la GPL o Linux.

La GPL cobreix molt més que el kernel Linux. Pots consultar les estadístiques. Freshmeat.net llista gairebé 36.000 projectes coberts per més de 50 llicències diferents. La pàgina que mostra el percentatge cobert per cada llicència específica revela que més del 68% d'aquests projectes estan sota la llicència GPL. Quin està en segon lloc? La llicència "germana" de la GPL, la Llicència Pública menys General de GNU (GNU Lesser GPL), amb aproximadament un 6% de participació. En tercer lloc, amb el 3.57%, hi ha la llicència BSD original. La GPL no és només la llicència més popular de codi obert o de programari lliure, és l'elecció del públic per excel·lència.

Per què menteixen sobre la GPL?

Gates i Ballmer ataquen la GPL a cada oportunitat. No és inusual escoltar-los irrompre en aquella rutina feixista familiar i qualificar Linux de comunista. Bé, qui pot culpar a aquest parell de ximples. Van ensopegar cegament amb una olla plena d'or quan se'ls va atorgar un monopoli en el que va arribar a ser (en gran part no gràcies a ells) la tecnologia més candent del segle. Ara les seves vides estan dedicades a protegir el monopoli de tots els nouvinguts.

Ho han fet prou bé, a més. A vegades han guanyat judicis antimonopoli a la cort, a vegades han guanyat mitjançant acords entre bastidors amb administracions obscurantistes. Però diverses solucions tècnicament superiors han anat i vingut (DR DOS i VOS/2, per exemple) sense abonyegar gaire el monopoli de Microsoft.

Però GNU/Linux és immune a les tècniques de trencar genolls, asfixiar i apunyalar nens que tant agraden a Microsoft. GNU/Linux no és una empresa o un individu que pugui ser comprat. És una comunitat conformada majoritàriament per col·legues a qui els desagraden les polítiques de Microsoft. Als apassionats de la tecnologia els agraden les coses que funcionen, per molt que homes de palla en qüestionin sense fonament la rapidesa d'execució, seguretat, estabilitat i disponibilitat. I Linux, a diferència del paquet TCP/IP i de Kerberos, està protegit per la GPL.

Heu vist aquests anuncis falsos i enganyosos de la campanya que Microsoft anomena "Conegui els fets", i que li encanta mostrar aquí i en altres webs populars sobre Linux? No és només el que Microsoft fa millor, és el millor que pot fer en la seva campanya contra Linux. I jutjant-ho a partir de les reaccions cap a ells que he vist en els comentaris, no estan pas guanyant adeptes.

Stallman com un blanc substitut

La GPL és una llicència de programari. Paraules. Frases. Clàusules. Un document legal. Richard Stallman és un home. Brillant, controvertit i independent. Molts atacs a la GPL són fets indirectament, atacant a Richard Stallman, simplement perquè ell és vulnerable, mentre que la llicència no ho és.

Si els associes als dos, llavors la GPL serà bona o dolenta, al teu judici, depenent de fins a quin punt estiguis d'acord amb Stallman en aquest moment. Recorda, estem parlant d'un home que, simplement travessant una habitació, pot polaritzar-la en faccions enfrontades. Jo admiro a Stallman, però no sempre estic d'acord amb ell. És perfectament possible estar d'acord amb la GPL i en desacord amb Stallman. Són dues coses diferents.

La qüestió de fons

La raó per la qual estimo la GPL és perquè ha fet a un dels homes més rics del món (alguns dirien que l'home més poderós del món) impotent contra el creixement de Linux i la seva base d'usuaris.

I pel fet que Linux i altres programes lliures existeixen, he sigut capaç d'alliberar-me dels tediosos termes i condicions imposades pel monopoli als seus clients. Canviar els termes de les llicències sobre la marxa, per exemple. I fer-ho de maneres que forcen a un compliment submís, atès que el no acceptar-los implicaria que no podries obtenir l'últim service pack, que conté pegats per als dotzenes de buits de seguretat que són coneguts i constantment verificats cada minut, cada dia.

El monopoli odia la ruta de fuga que em proporciona la GPL. Per això constantment l'ataquen. Aquests atacs continuaran, sens dubte. Alguns seran desafiaments legals, altres seran simplement ridículs. De vegades la intenció de Microsoft serà òbvia (com en el suport financer proporcionat a SCO), de vegades no. Però no importa. La GPL està guanyant. I per això l'estimo encara més.