[L'increment d'actes vandàlics a la Viquipèdia (guerra d'edicions entre tendències polítiques oposades, addicció de dades falses o acudits per diversió, spam, etc.) ha estat darrerament motiu de debat i preocupació. En aquesta comunicació, presentada al III Congrés Online de l'Observatori per a la Cibersocietat, l'autor ens invita a reflexionar sobre fins a quin punt les dinàmiques de col·laboració altruista i meritocràtica propiciades i condicionades per la tecnologia wiki (molt semblants a les del desenvolupament de programari lliure, on tants bons resultats han donat) poden arribar a ser suficients per contrarestar aquest fenomen, no sense abans repassar la història, l'evolució i els condicionants tècnics del projecte.]
1. Orígens de l'eina wiki
Ward Cunningham va crear al març de 1995 el primer sistema wiki, que va anomenar WikiWikiWeb, com una eina per a compartir experiències entre programadors. Un wiki és un lloc web concebut per al treball col·laboratiu que pot ser editat per diversos usuaris per a crear, esborrar o modificar el seu contingut de forma interactiva, fàcil i ràpida. Segons el mateix Cunningham, alguns dels principis del seu disseny van portar a crear una eina "oberta (qualsevol pot editar una pàgina), orgànica (on estructura i continguts evolucionen progressivament), senzilla (amb petites convencions per a editar), tolerant (acull interpretacions i no errors), observable (qualsevol activitat és registrada) i també divertida (tot el món pot contribuir, sense estar ningú obligat a fer-ho)" .
Cunningham és també reconegut per les seves contribucions a la pràctica de la programació orientada a objectes i a la metodologia de desenvolupament de programari denominada "programació extrema". Aquests dos detalls, considerant l'estructura i característiques d'un wiki (si es té en compte per exemple la manera en què es treballen col·laborativament els continguts a la Viquipèdia), suggereixen certa herència tècnica i de procediment respecte a l'eina tecnològica que ens ocupa. D'una banda, la programació orientada a objectes consisteix (en contrast amb la programació imperativa) en l'expressió d'un programa com un conjunt d'objectes que col·laboren entre si per a realitzar tasques, la qual cosa aconsegueix fer-lo més senzill d'escriure, mantenir i reutilitzar, cosa molt semblant al concepte de facilitat de relació entre les pàgines d'un wiki i la seva senzillesa d'edició. Quant a la programació extrema, es caracteritza entre altres coses per un desenvolupament iteratiu i incremental dels programes (a base de petites millores, unes després d'altres), per prodigar la simplicitat en el codi com la millor recepta perquè funcionin, i sobretot per la pràctica freqüent de la programació per parelles. Això últim implica la noció que la major qualitat de codi escrit col·laborativament (sent revisat i discutit mentre s'escriu) és més important que la possible pèrdua de productivitat immediata.
Si s'observa des d'aquest punt de vista l'activitat i retrolimentació comunicativa que alberga o pot arribar a albergar un wiki, en tant que eina hereva d'aquestes maneres de treball entre programadors, cal considerar la possibilitat que la seva adopció per un altre tipus d'usuaris produeixi procediments i maneres de col·laboració semblants. I com veurem més endavant, aquesta influència pot caracteritzar també la forma de col·laborar en un wiki pel que fa a la presa decisions. Molt especialment a la Viquipèdia, basada en un programari específic (Mediawiki), adaptat a les seves necessitats específiques però que continua evolucionant, i on a més de l'altíssim i intens grau de relació entre participants es dóna el cas d'ambdós perfils (usuaris amb alts coneixements tècnics i usuaris només centrats en el contingut textual) treballant junts i al mateix temps en aquest wiki de múltiples versions i dimensions excepcionals.
2. Història d'una apropiació
Al març del 2000 Jimbo Wales va crear Nupedia amb Larry Sanger com editor en cap, un projecte d'enciclopèdia en línia que esperaven que es convertiria en la major enciclopèdia de la història: de contingut obert, gratuïta, amb llibertat de distribució i llicència GNU, rigorosa revisió per experts, enfocament internacional i lliure de prejudicis. Nupedia es basava en un ambiciós procés de revisió per parelles, dissenyat per a fer els seus articles d'una qualitat comparable a la de les enciclopèdies professionals gràcies a la participació d'erudits (principalment doctorands i acadèmics), als que es proposava col·laborar de forma no remunerada. Però abans que el projecte deixés definitivament de funcionar en 2003, Nupedia va arribar a albergar tan sols vint-i-quatre entrades completades per mitjà del procés de revisió, així com uns escassos setanta articles en curs.
A causa del lent avanç del projecte, el 2001 es va crear un wiki vinculat a Nupedia amb la finalitat inicial d'agilitzar la creació d'articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per experts. Hi ha certa polèmica entre els fundadors de Nupedia sobre qui va proposar originalment la idea d'usar un wiki a Jimbo Wales, si Larry Sanger o bé una tercera persona, però el cas és que l'èxit d'aquell "petit projecte paral·lel" va acabar eclipsant a Nupedia, fet que cabria entendre com un exemple clar d'apropiació tecnològica. La tolerància inicial dels fundadors i primers editors del que va passar a denominar-se Viquipèdia (la majoria d'ells provinents de Nupedia), que van tolerar grans dosis d'anarquia i dinàmiques obertes en pro del nombre més gran possible de contribucions, va permetre que efectivament la gestació i desenvolupament d'entrades fos molt més dinàmic i àgil. A les causes d'aquesta ràpida difusió inicial del projecte caldria sumar el fet que la Viquipèdia aparegués poc després mencionada en tres entrevistes del portal Slashdot i detalladament explicada en el web comunitari sobre tecnologia Kuro5hin. Parlem de dos nodes d'informació ja en aquell moment molt populars i visitats per programadors i internautes versats en tecnologia, per la qual cosa cal suposar que l'increment en nous participants que va experimentar en els seus inicis la Viquipèdia fos precisament d'aquest perfil.
3. La Viquipèdia a hores d'ara
L'evolució de la Viquipèdia entre la data oficial del seu naixement, al gener de 2001, i el moment d'escriure aquest article a l'octubre de 2006, dóna xifres de 1.443.935 entrades o articles en llengua anglesa, quasi mig milió en alemany, 379.542 en francès, 162.651 en espanyol o 43.247 en català, per només citar alguns casos entre les més de 78.000 categories de les 229 llengües que disposen d'una Viquipèdia. Si se segueix la classificació per famílies lingüístiques, parlem de prop de 2.378.000 articles en llengües germàniques, 1.086.152 amb continguts en llengües romàniques o 668.475 de procedència eslava, per exemple.
La Viquipèdia constitueix actualment la major enciclopèdia del món, amb articles sobre més de 5 milions de temes en aquestes 229 llengües i un mitjana de 5.600 noves entrades al dia, i promet un creixement exponencial; la previsió per al 2008, només en llengua anglesa, és de 6 milions d'articles. Es tracta també d'una de les obres de referència i instruments d'investigació més populars d'Internet: al setembre de 2006, per exemple, va tenir 33 milions de consultes i va ostentar el lloc número 15 de l'índex Alexa. Però no només destaca quantitativament, ja que un informe de la publicació científica Nature demostrava que, en 42 articles científics triats a l'atzar, la Viquipèdia en anglès s'acostava i fins i tot s'equiparava a l'enciclopèdia Britannica en termes d'exactitud. A la Viquipèdia, per exemple, un article conté quatre errors o omissions de mitjana, mentre que la mitjana a l'enciclopèdia Britannica és de tres.
Pel que fa a l'activitat dels anomenats viquipedistes, entre els 2.631.872 usuaris registrats repartits pel món (cada hora s'incorporen al projecte centenars de nous participants), la Viquipèdia proclama tenir uns 4.000 usuaris incondicionals que efectuen més de 100 revisions d'articles al mes, altres 18.000 que en realitzen almenys cinc, i incomptables usuaris irregulars i esporàdics.
[La Viquipèdia es basa en una eina wiki per a la creació colaborativa dels seus articles. Les relacions entre els participants semblen haver heretat la naturalesa meritocràtica que ha caracteritzat el desenvolupament del programari lliure.]
4. Exemples d'un sistema meritocràtic
Malgrat que una explicació coherent del creixement exponencial de la Viquipèdia és que més contingut condueix a més tràfic, més tràfic condueix a més revisions i aquestes al seu torn generen més contingut, cal suposar que aquest cicle resulta només aplicable a un estat evolutiu del projecte una vegada va haver aconseguit ja cotes de popularitat i activitat significatives. Però com va créixer i evolucionar en els seus orígens? El motiu no va poder estar relacionat només amb la necessitat o l'oportunitat que hi hagués una enciclopèdia oberta, atès que aquestes premisses ja les complia la Nupedia com hem comentat més amunt, sinó segurament en l'elecció entre altres coses d'una eina wiki per assolir els seus objectius i la forma en què els fundadors i primers participants van interactuar i invitar a sumar-se al projecte. Centrant-nos en això últim, per exemple, resulta molt significativa la manera en què es van articular les primeres crides a la participació i els requeriments tècnics, en concret a través de la llista de correu inicial de la Viquipèdia. En aquests missatges Sanger, Wales i altres participants semblen complir punt per punt els preceptes de How To Ask Questions The Smart Way, d'Eric Raymond, document que glossa la forma apropiada de comunicar-se i ajudar-se entre la comunitat hacker. Entre altres coses, informant en aquesta llista de les indagacions realitzades respecte a un dubte concret, resolent els problemes de manera pública i transparent, utilitzant títols significatius i específics en els temes dels missatges, sent humil respecte a les pròpies accions i reconeixent les dels altres, així com un llarg etcètera que permetria entendre aquestes conversacions inicials en un context semblant al de la col·laboració per al desenvolupament tècnic típica entre programadors de programari lliure.
Respecte a les dinàmiques de participació que es produeixen constantment en el wiki que ens ocupa, dos indicadors i emplaçaments on seguir el rastre qualitatiu d'aquestes dinàmiques són sens dubte les pàgines de discussió de les diferents entrades i les de cada usuari registrat. Es tracta de dos característiques fonamentals del que podria denominar-se segona generació de wikis (això és, evolucions del wiki inicial de Cunningham, entre els que es trobaria el MediaWiki de la Viquipèdia), ja que permeten que es generin fils de discussió paral·lels de forma descentralitzada entorn de cada pàgina (o article, en aquest cas) i també que una identitat en línia disposi de la seva pròpia pàgina per a agregar tota la informació que cregui rellevant (o deixar que altres ho facin, ja que també estan subjectes a la revisió de qualsevol usuari).
Respecte a les pàgines de discussió, en elles s'estructura el contingut igual que en els articles: a disposició de les accions del conjunt de viquipedistes i de la seva capacitat per a decidir què és pertinent en funció del respecte a unes poques normes explícites. Aquestes normes per a la correcta participació a la Viquipèdia (que poden diferir en alguna versió concreta) constitueixen els denominats "Cinc pilars de la Viquipèdia" , i són concretament: (1) Viquipèdia és una enciclopèdia, (2) Viquipèdia busca el "punt de vista neutral", (3) Viquipèdia és de contingut lliure, (4) Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta i (5) Viquipèdia no té normes fermes (més enllà d'aquests cinc principis generals). No obstant això, de cada un d'aquests preceptes generals es derivaria tota una sèrie de matisos i possibles incompliments que representen la problemàtica real diària a la Viquipèdia a l'hora de delimitar què ha d'aparèixer en els seus articles i què no, i com ha d'aparèixer. Si prenem per exemple l'article Espanya a la Viquipèdia en català (un concepte de totes tots polèmic, per motius polítics i culturals) podem veure en la seva pàgina de discussió un llarg historial de conversacions i fins i tot disputes entorn de diferents aspectes de la informació que s'ha anat desenvolupant.
Per al cas que ens ocupa, resulta molt interessant comparar a l'intercanvi de missatges les intervencions d'usuaris que es limiten a opinar sobre algun punt polèmic enfront dels que, a més d'això, declaren realitzar o haver realitzat modificacions en conseqüència. Aquestes accions poden ser les d'ampliar o modificar una informació o bé revertir un article perquè torni a una versió anterior, sent aquesta última una opció habitual si es produeixen vandalismes, i que és significativament duta a terme de manera habitual per usuaris que a la Viquipèdia mostren signes de major consolidació i antiguitat (o almenys tota una sèrie d'atributs que denoten certa experiència com a viquipedistes). A pesar que revertir un article és una possibilitat tècnica oberta a qualsevol usuari, un breu anàlisi de la pàgina d'historial de l'entrada Espanya mostra com les últimes reversions han sigut dutes a terme precisament per viquipedistes les pàgines personals dels quals contenen àmpliament tot tipus d'informacions que jutgen rellevants, com són llistes d'articles en què han participat, projectes de la Viquipèdia en què col·laboren, coneixements d'idiomes o tècnics, i altres mèrits que els caracteritzen com a versats i autoritzats en l'entorn wiki que habiten. Igual que succeeix en contextos de col·laboració voluntària entre programadors de programari lliure, la reputació sembla per tant de jugar aquí un paper clau en l'operativitat del sistema, funcionant d'una manera dual en tant que, d'una banda, motiva els participants a contribuir i anar ampliant el seu historial personal, i d'una altra, suggereix patrons específics de capacitació i col·laboració.
Mentre que aquest podria considerar-se un exemple de meritocràcia implícita, aplicada a les tasques diàries de vetllar pel contingut d'un article en funció de decisions que poden haver sigut preses per consens en les pàgines de discussió (però que acaben sent executades majoritàriament per usuaris amb un status reconegut), hi ha altres exemples que podríem denominar de meritocràcia explícita, com són la capacitació per a participar en votacions o els permisos per a bloquejar pàgines.
Però per a acostar-nos a aquests exemples de presa de decisió fem abans un breu repàs a determinats tipus de perfils especials que existeixen a cada Viquipèdia i que compleixen sovint amb funcions específiques, al mateix temps que gaudeixen de determinats permisos o privilegis tècnics. Si bé el perfil bàsic i majoritari de viquipedista el configuren identitats més o menys desenvolupades en les seves respectives pàgines personals, basant-se en l'antiguitat i els atributs esmentats més amunt (sent els participants anònims o procedents d'IPs, sense cap altre tret addicional, el tipus immediatament per sota quant a reconeixement), existeixen per sobre en relació a la seva capacitació els següents tipus d'usuari: checkusers (viquipedistes que poden rastrejar una IP per verificar identitats), "bibliotecaris" (també denominats sysops o "administradors", viquipedistes molt actius i constants amb accés a tasques tècniques de manteniment i permisos per a l'eliminació d'articles), "buròcrates" (viquipedistes amb permisos per atorgar status d'administrador, controlar els bots i canviar noms d'usuari) i en última instància "majordoms" o stewards (viquipedistes que poden gestionar tota la resta de perfils, i dels que a la Viquipèdia en anglès només n'existeixen 19 d'actius, a part del propi Jimbo Wales). Tots ells configuren una estructura clarament basada en mèrits i reconeixements, coexistint en una potencial alternança de rols que constitueix un factor intrínsec al sistema i facilita en el fons una participació el més oberta i dinàmica possible (probablement hereva de la programació col·laborativa en entorns de programari lliure, molt més adaptativa si s'entén en contraposició a sistemes tancats com el programari propietari, en el qual se sol restringir i segmentar els participants).
Quant a la capacitació per participar en votacions que mencionàvem, reprenent el tema dels mecanismes explícits de meritocràcia, sol existir una pàgina específica o més d'una per reunir i efectuar votacions a cada Viquipèdia, sent requisit indispensable per votar que el viquipedista posseeixi una experiència contrastada i mesurable quantitativament en l'edició d'articles. Al wiki en castellà, per exemple, en el moment d'haver-se iniciat una votació (aquesta pot ser sobre decisions relatives a modificacions de disseny i contingut, elecció de bibliotecaris o fins i tot noves polítiques d'actuació) qualsevol votant ha d'haver realitzat prèviament com a mínim 100 contribucions al projecte, i comptar amb almenys un mes d'antiguitat des de la seva primera contribució. Aquest podria considerar-se un exemple de principis democràtics amb estructura bàsica, mentre que a la Viquipèdia en anglès (la més activa i per tant complexa en tant que nombre de decisions de diversa índole susceptibles de requerir consens), la instància de decisió final la configura un "comitè d'arbitració", que és el que té l'última paraula quan fracassa, en cas de disputa, l'actuació d'una instància immediatament anterior, denominada "comitè de mediació". Sense entrar en massa detalls aquí sobre la composició i la forma de selecció de membres per a ambdós comitès, cal destacar que encara que per a les nominacions de candidats no és condició indispensable ser bibliotecari, molts membres de comitè consideren que aquesta és una condició indicativa de confiança per part de la resta de la comunitat de viquipedistes, i per tant solen ser poc inclinats a recolzar l'elecció d'usuaris no administradors.
Un altre aspecte rellevant respecte a aquests comitès, per la seva vinculació amb el mèrit com a engranatge bàsic de relació en l'entorn de la Viquipèdia, és el fet que en cas de produir-se un empat entre els membres actius del comitè d'arbitració a l'hora de prendre una decisió, el desempat final ha de decidir-lo el propi Jimbo Wales, en tant que fundador reconegut de la Viquipèdia i generador de la idea inicial del comitè. Aquest últim detall permet considerar certa analogia amb les figures de dictadors benèvols (com per exemple el paper que va jugar Linus Torvalds en els inicis del desenvolupament del kernel de Linux), en tant que membres destacats de projectes col·laboratius amb un rol de lideratge formal i consistent, però que han de servir d'última referència ja que solen donar la seva aprovació per omissió d'opinió.
Si ens centrem ara en el tema dels permisos per bloquejar o semi-bloquejar pàgines (no podent ser editades per ningú o només per usuaris no anònims, respectivament) , es tracta d'una acció dràstica que sol ser duta a terme generalment en casos repetits o intensos de vandalisme sobre un article, i en aquest cas també la seva aplicació final només pot ser realitzada tècnicament per viquipedistes amb status de bibliotecari. Com ja s'ha apuntat abans, la condició de bibliotecari s'obté per mitjà de votació entre viquipedistes amb mèrits mínims (que hagin participat almenys en 100 articles), i es troba permanentment oberta, sent les candidatures presentades valorades per la comunitat "en atenció al treball global realitzat pel candidat a la Viquipèdia incloent articles, pàgines d'enciclopèdia, atenció a altres usuaris, labors de manteniment, mediació, discussió de polítiques, etcètera". No obstant això, aquest mecanisme d'elecció tampoc no està exempt de polèmiques respecte als límits d'aplicació del bloqueig per part dels usuaris reconeguts i capacitats per a fer-ho, ja que poden donar-se casos de guerra d'edicions (i per tant de l'autoritat dels bibliotecaris implicats a decidir entre les mateixes) on sigui requerida la intervenció d'un tercer bibliotecari que no hagi estat implicat en cap edició anterior. Cosa que novament sembla indicar solucions d'arbitració semblants a les que es produeixen en casos de forking en els entorns de desenvolupament de programari lliure, a pesar que en aquest cas no se sol apel·lar automàticament a la figura de major autoritat sinó a una semblant que no tingui implicació directa en la disputa (tal vegada degut en part a una diferència evident entre la subjectivitat que implica elaborar una entrada enciclopèdica, per contraposició a una peça de codi) .
[El ranking d'Alexa mostra el creixement exponencial de la Viquipèdia
en número de visitants. En pocs anys s'ha situat entre els 10
llocs més visitats del món.]
5. La problemàtica constant del vandalisme
Dos dels principals motius pels quals Viquipèdia és criticada respecte a l'exactitud i fiabilitat dels seus continguts són la persistència de detalls erronis difícils de detectar (imprecisions no malintencionades, però que poden romandre en un article molt de temps) i la tendència a contenir més i més extensos articles relacionats amb l'actualitat o amb àrees de coneixement afins al perfil tècnic de la majoria dels seus participants (per exemple, a l'octubre de 2004 l'article sobre l'huracà Frances, que va afectar tota la costa de Florida als Estats Units, era cinc vegades major que el d'art xinès). No obstant això, un tercer i no menys important factor relatiu a les problemàtiques de contingut que experimenta la Viquipèdia és el vandalisme, la solució del qual a llarg termini no passa (com succeeix en els altres dos casos) per una millora constant de la qualitat i per la incorporació o ampliació progressiva d'articles. Mentre que les inexactituds de contingut i les tendències de creixement és previsible que siguin corregides a mesura que continua evolucionant el projecte (i augmenten les edicions d'articles), el vandalisme representa una amenaça constant i que és lògic suposar que s'incrementa en proporció al creixement exponencial de la Viquipèdia. En aquest sentit, per exemple, l'exposició a una major afluència de visites dels articles en diferents portals d'inici implica un percentatge molt alt de vandalismes, quasi tant com de canvis constructius.
Tal com es defineix a la pròpia Viquipèdia, "es consideren vandalisme els canvis, addicions o eliminacions realitzats amb intenció expressa de danyar el projecte. Els casos més corrents de vandalisme són afegir bestieses, bromes, atacs personals, obscenitats, etc.; esborrar articles o parts d'articles sense motiu; spam (addició d'enllaços externs per a promoció comercial o de qualsevol classe); afegir informació o canviar dades importants furtivament, intentant que no resultin massa evidents; crear redireccions ofensives o senzillament incorrectes; guerres d'edicions, que es poden considerar vandàliques en alguns casos". No obstant això, respecte a errors o infraccions de les normes de la Viquipèdia de forma benintencionada, s'aclareix: "no ha de considerar-se vandalisme tot el que es pugui atribuir a errors, carència d'experiència, descuit en les edicions o diferents punts de vista sobre la manera en què la Viquipèdia ha de funcionar". No obstant això, entre les dues puntualitzacions sembla existir un ampli marge per a la discussió sobre què constitueix vandalisme, ja que en algunes edicions del wiki en altres idiomes es mencionen accions la intenció de la qual és més difícil de catalogar objectivament, com per exemple provocar polèmiques o buscar l'autopromoció.
Si tornem a la figura del bibliotecari o administrador com a usuari amb uns permisos especials (atorgats basant-se en els seus mèrits com viquipedista) que li permeten eliminar articles, cal destacar respecte a la presència de vandalismes que l'eliminació pot produir-se com a conseqüència d'un procés previ de consens, o bé segons el criteri de cada un d'aquests usuaris davant de la possibilitat de dur a terme o no l'acció. No obstant això, semblen donar-se en aquest punt significatives diferències segons les versions de la Viquipèdia respecte a l'entramat de polítiques d'actuació establertes. Mentre que a l'edició en anglès hi ha tota una sèrie de guies sobre quan buscar el consens previ o quan actuar de manera immediata i sense requerir consulta prèvia, en Viquipèdies amb menor nombre d'articles i participants no hi ha pautes tan clares i, per tant, presumiblement més situacions de discussió i guerres d'edicions relacionades amb aquests procediments (que no sempre tenen a veure amb casos de vandalisme, cal precisar). No obstant això, considerant la hipòtesi de la meritocràcia com a sistema de participació que afecta les dinàmiques de relació entre les identitats dels viquipedistes, s'entén que això pugui ser ocasionalment font de polèmiques o abandons respecte al projecte, normalment respecte a polítiques no sempre clares d'actuació o a casos de col·laboració excessivament competitius. Probablement això és així atès que l'actuació davant del vandalisme o de les pàgines amb contingut inadequat representa també una part important dels mèrits i el prestigi reconeguts entre la comunitat viquipedista, la qual cosa pot portar ocasionalment a casos en què un bibliotecari s'excedeixi en l'aplicació de la seva autoritat.
Tant si resulta evident, com si requereix de cert consens per a la seva consideració, qualsevol cas de vandalisme implica per part dels usuaris bibliotecaris tota una sèrie de respostes de divers grau i intenció per a esmenar l'agressió als continguts d'un article. Aquestes respostes poden consistir tan sols en accions d'avís (seguint el precepte de "presumir bona fe") en les pàgines de discussió de l'usuari suposadament vàndal (fet que cal entendre també des de la perspectiva del sistema meritocràtic que regeix les relacions de la comunitat, però en aquest cas de manera inversa en tant que descrèdit). O bé, si no hi ha altre remei, poden produir-se bloqueigs d'articles i fins i tot d'usuaris (segons la repetició o persistència de l'agressió), incloent normalment la reversió de l'article a un estat anterior (acció oberta a qualsevol participant, a qui es recomana informar a continuació en una llista de vandalismes en curs). En aquest sentit, no obstant això, es donen recentment tota una sèrie de noves formes o motivacions de vandalisme que van més enllà de la diversió o la discrepància personal, i que posen a prova aquestes accions de resposta tant quantitativament com qualitativament.
Un exemple recent i paradigmàtic de vandalisme massiu es va produir com a conseqüència de la crida a la participació de Stephen Colbert, un conegut humorista i presentador de la televisió nord-americana, en una secció del seu programa The Colbert Report que va titular Wikiality: després d'alguns gags entorn de la possibilitat de canviar la ubicació d'estats i països en les seves respectives definicions de la Viquipèdia, va animar als telespectadors a modificar l'entrada 'elefant' perquè hi constés que, en compte de disminuir, la població de l'elefant africà s'havia triplicat. Com a resultat immediat, fins a vint entrades de la Viquipèdia en anglès que feien referència a elefants van ser bloquejades pels seus administradors, o bé van passar a estat de semi-protegides (només podien ser modificades per usuaris registrats amb un mínim d'antiguitat).
Tècnicament, per tant, el problema va ser resolt seguint un patró d'actuacions en cas d'emergència que depèn de la capacitat per a detectar amb rapidesa el vandalisme i activar a continuació les mesures de protecció necessàries. No obstant, i a pesar de les indicacions del presentador de televisió, entre aquesta afluència massiva de contribuents esporàdics que van trobar bloquejades les entrades relacionades amb elefants és possible que hi hagués durant diversos dies alguns "bons samaritans" els coneixements de les quals sobre el tema els haguessin permès realitzar alguna aportació de valor, significativa i pertinent, relacionada o no amb la informació incorrecta.
Un altre aspecte significatiu respecte a variants recents de vandalisme i el nou tipus de desafiament conceptual i tècnic que poden representar, tant per als continguts de la Viquipèdia com per als seus procediments interns de discussió i consens (ja que a major ocupació en temes de vandalisme per part dels voluntaris que componen el projecte, menor dedicació al desenvolupament d'articles o a altres facetes de manteniment crítiques) ho constitueix la pressió no ja d'usuaris individuals sinó de més d'un al mateix temps. Aquesta variant quantitativa de vandalisme pot ser duta a terme per individus o grups no afins al projecte en general (i que poden actuar amb afany de notorietat o per simple diversió), o bé per usuaris pertanyents a corrents d'opinió contrària a la forma en què estiguin tractats determinats temes polítics, culturals o religiosos a la Viquipèdia. En aquests casos el bloqueig o semi-bloqueig d'un article pot durar indefinidament en funció de les pressions del vandalisme, però a més fer-se extensiu no només a un compte d'usuari sinó a diversos al mateix temps, ja que una pràctica habitual dels que realitzen regularment modificacions malintencionades és canviar de nom d'usuari per generar confusió quant a les seves intencions o ralentitzar el procés de reversió.
Per a tots els exemples mencionats i les seves variants, a part de les mesures correctores dutes a terme en forma de reversió, avís o bloqueig, la comunitat de viquipedistes crea i manté (igual que succeeix entre programadors voluntaris en entorns de programari lliure) tota una sèrie d'eines i implementacions tècniques destinades a actuar contra el vandalisme, des de fòrums i canals específics d'IRC fins a programes paral·lels de detecció i avís, passant per usuaris que són en realitat programes bot la missió dels quals és exclusivament combatre el vandalisme.
Sigui un bibliotecari especialitzat o un programa bot el qui esmeni els vandalismes, un altre aspecte a considerar respecte a l'estreta vinculació existent entre aquests mecanismes de defensa i reparació i el sistema meritocràtic que regeix les dinàmiques de relació a la Viquipèdia, és el dels reconeixements explícits que en forma de condecoració solen lluir ambdós tipus d'usuari. En aquest sentit, una de les medalles entre les desenes que s'atorguen recíprocament els bibliotecaris i la resta de viquipedistes, per diversos èxits, és la del mèrit en la lluita exemplar contra el vandalisme. Introduïda el 2005 a la galeria de medalles oficials de la Viquipèdia en anglès, és denominada concretament The RickK Anti-Vandalism Barnstar en reconeixement a l'exusuari RickK i els seus esforços per combatre tot tipus d'actes vandàlics al llarg de la seva trajectòria com viquipedista. Segons s'explica en la seva pròpia pàgina d'usuari, RickK va abandonar el projecte precisament per motius relacionats amb la pressió del vandalisme, i si es jutja pels centenars de missatges de suport i reconeixement de la seva pàgina de comentaris, havia de tractar-se d'un bibliotecari molt apreciat per la comunitat de Viquipèdia com a resultat dels seus mèrits en la lluita contra aquestes conductes perjudicials per al projecte.
6. Qüestions per a pròxim estudi
Donada la suposició que l'increment d'actes vandàlics estigui directament relacionat amb l'operativitat del sistema meritocràtic que regeix les dinàmiques de participació a la Viquipèdia (i molt concretament amb el seu èxit, a l'haver aconseguit que el projecte creixi exponencialment), hi ha la possibilitat que a llarg termini aquestes dinàmiques no siguin suficients per combatre les agressions al contingut que semblen haver propiciat?
Estan subjectes a revisió les normes establertes en diversos apartats de la política d'actuació de la Viquipèdia de cara a les noves variants i el refinament qualitatiu d'actes vandàlics? O bé estava ja contemplada, des del plantejament inicial d'aquestes polítiques, la possibilitat que els actes vandàlics creixessin en proporció a la difusió del projecte?
D'altra banda, en relació a les crítiques que sol rebre la Viquipèdia (tant per veus alienes al projecte com per ex-viquipedistes i viquipedistes en actiu) respecte a comportaments abusius o expeditius comesos suposadament per part d'un percentatge significatiu de bibliotecaris, poden estar relacionades amb un cert abús i inviabilitat del sistema meritocràtic aplicat a la pràctica de l'eliminació d'articles i el bloqueig de pàgines i usuaris?
Presumiblement, la recerca d'explicacions fundades que puguin aplicar-se a aquests interrogants passen per una revisió i aprofundiment en les dades estadístiques, polítiques d'actuació, pàgines de discussió i reflexions teòriques que conté la pròpia Viquipèdia, així com en els seus canals de comunicació interna (com poden ser el xat d'IRC o el registre de les seves llistes de correu).
i segur que et contesta.