[L'ús del programari lliure està deixant de ser una cosa pròpia d'uns quants tipus estranys que saben d'informàtica. Poc a poc està obrint-se camí en entorns corporatius i al sector públic, i cada vegada resulta més habitual que administracions i grans empreses l'incloguin en els seus sistemes. Encara que una mica vell (2004), aquest article permet fer-se una idea dels avenços en la implantació del programari lliure a Espanya, particularment en l'àmbit de l'administració pública, ja que resulta difícil obtenir dades fiables sobre el seu ús a l'empresa privada.]

El programari lliure entès com de codi obert està propagant-se per empreses i administracions. Almenys una de cada quatre companyies espanyoles té algun servidor amb programari lliure. "Les empreses no expliquen res perquè hi ha moltíssima pressió comercial i prefereixen no desvelar quina és la seva estratègia [...] Hi ha molt més Linux funcionant del que sembla", diu el president d'HispaLinux, Juan Tomás García.

Com que gran part del programari lliure és gratuït, és difícil conèixer la seva quota de mercat, però cada any creix entre un 15% i un 20%. Segons la consultora IDC, el creixement a Europa Occidental es deu al fet que les companyies busquen proveïdors alternatius per a les seves infrastructures tecnològiques, i creuen que el control de les infrastructures els dóna un avantatge competitiu. El tercer factor és que els governs europeus, que solen tenir més recursos que els usuaris corporatius, estan examinant i adoptant els productes de programari lliure. IDC destaca que l'únic obstacle que desaccelera l'adopció és la falta de solucions completes basades en Linux.

En l'àmbit polític, el programari lliure s'ha convertit en un argument habitual per a guanyar vots en programes electorals de diferent signe. Les promeses electorals van fent-se realitat amb més o menys timidesa, i amb més o menys mitjans. Però, de moment, no totes les administracions hi aposten a fons, i això a pesar de les ajudes comunitàries.

GNU/LinEX

L'autonomia pionera en la implantació del programari lliure és Extremadura. Ja el 1996 va iniciar les proves. Té una distribució gratuïta, anomenada GNU/LinEX, que li ha costat 300.000 euros, incloent la publicitat i el desenvolupament. Des d'aquest curs, el 100% dels instituts extremenys tenen ordinadors amb programari lliure i banda ampla. Això els hi ha costat 60,7 milions d'euros. També han creat 33 Nous Centres de Coneixement (NCC), que són aules per a l'alfabetització tecnològica d'adults. En tres anys hi han passat 870.000 persones, de les quals 70.000 hi van habitualment, i consideren haver alfabetitzat a gairebé mig milió. Per a Luis Millán, conseller d'Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d'Extremadura, una persona està alfabetitzada quan "una dona que a penes sap llegir i escriure sap utilitzar el mateix llenguatge que el seu nét". A més, els seus tres vivers d'empreses, anomenats Vivernet, que treballen amb programari de codi obert, han ajudat a crear 60 nous negocis.

Els extremenys han creat una xarxa que uneix els instituts, les escoles dels pobles, els centres de salut, les oficines veterinàries i qualsevol organisme oficial de la Junta d'Extremadura. Aquesta xarxa de banda ampla compta amb 1.400 punts d'accés, barreja fibra òptica i bucle local via ràdio (LMDS), i està basada en programari de codi obert.

Exemple a seguir

L'experiència d'Extremadura ha sigut imitada en altres països, sobretot a Iberoamèrica. Els extremenys i els finlandesos estan participant en un projecte europeu a l'Índia per a instal·lar Nous Centres de Coneixement. Fins i tot hi ha multinacionals nord-americanes que s'estan desplaçant a aquesta regió espanyola per a veure com funciona una xarxa tan extensa com l'extremenya.

Altres autonomies segueixen l'exemple extremeny. A Andalusia van començar fa dos anys. Han decidit incorporar Linux a l'àmbit educatiu i als centres públics d'accés a Internet. Encara no hi ha plans per als funcionaris. "L'hem instal·lat als centres de Guadalinfo, una iniciativa de la Junta d'Andalusia abonada per la Unió Europea, a través de la qual estem creant centres en les zones del territori andalús més allunyades o menys afavorides econòmicament", comenta Gaspar Zarrías, Conseller de la Presidència de la Junta d'Andalusia. Han instal·lat Linux en un centenar de centres educatius. "A curt termini s'instal·larà als centres de dia per a gent gran. I a continuació, escometrem el mateix procés en tota la xarxa de biblioteques andaluses", explica Zarrías. Entre els motius per a utilitzar programari lliure, a banda de la seguretat, la transparència i la independència, en l'administració andalusa han tingut en compte que així s'asseguren la durabilitat de les dades públiques. "No s'ha fet amb la simple idea d'estalviar, perquè el que ens estalviem en llicències caldrà pagar-ho en serveis. Però aquests serveis beneficiaran en gran manera l'entorn local", apunta Zarrías. La Junta d'Andalusia està demanant als fabricants de maquinari que alliberin els drivers dels equipaments informàtics que pretenguin subministrar-los.

Des de fa cinc anys l'administració de Castella La Manxa ve estudiant i implantant solucions de programari de codi obert en diversos serveis. Van començar pels servidors, i avui en tenen 18 funcionant amb programari lliure. D'ordinadors d'usuari final en tenen instal·lats 700 en el servei de salut d'aquesta comunitat, i la Conselleria d'Educació està començant a instal·lar Linux als ordinadors d'algunes aules. Els 281 centres d'Internet s'estan configurant amb una arrancada dual, per a què l'usuari pugui escollir l'entorn que li resulti més còmode. "Actualment l'aposta de la Junta de Comunitats de Castella La Manxa està més orientada a la convivència de diferents entorns en funció de les característiques específiques de cadascun dels serveis prestats o de l'usuari", precisa Rafael Ariza, director general per a la Societat de la Informació i les Telecomunicacions de la Junta de Castella La Manxa. En aquesta administració insisteixen que no s'han estalviat diners. "El que s'ha fet és iniciar noves inversions que d'una altra manera no es podrien haver plantejat amb els costos de les llicències que havíem de pagar fins ara", diu Ariza.

Migració lenta

La idea d'utilitzar programari lliure a la Comunitat Valenciana també ve del programa electoral, en aquest cas del PP, que va guanyar les eleccions autonòmiques la primavera passada. Tenen previst fer una migració lenta. "Evidentment si fa un any es va fer una inversió molt forta en un programari propietari, no l'anirem a canviar immediatament, perquè seria llençar els diners dels ciutadans", declara Silvia Caballer, directora general d'Arxius i Innovació Tecnològica de la Generalitat Valenciana. A poc a poc aniran passant-se al programari lliure a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, començant pels ordinadors amb aplicacions més senzilles. Això afectarà als llocs administratius dels funcionaris de tot el seu sistema educatiu. Als col·legis la migració serà més ràpida, perquè els grups són grans, però homogenis. Tenen previst migrar al mateix temps per grups: primària, secundària i batxillerat. Pel juny volen treure una distribució de programari lliure pròpia de la Comunitat Valenciana, en castellà i en valencià. A banda de les raons econòmiques, addueixen que així poden reduir la bretxa tecnològica del sistema educatiu. Per a Silvia Caballer "el programari lliure pot ser d'última generació. El professor el pot donar a l'alumne i dir-li: "vés a casa i instal·la'l". L'altra raó és que "avui en dia no estem ensenyant què és un processador de textos, què és un full de càlcul o què és una base de dades. Els estem ensenyant Word, Excel i Access", explica Caballer, que agrega: "hauríem d'ensenyar què és un processador de textos, independentment de la marca que el faci".

Debian al MAP

Passant a l'àmbit de l'Administració central, el Ministeri de les Administracions Públiques (MAP) ressalta amb llum pròpia. Ja el 1999 va instal·lar els primers servidors Linux en edificis administratius de la seva xarxa nacional de sanitat. Volen migrar més de 8.000 ordinadors de funcionaris del MAP. Es pretén substituir tots els ordinadors que anaven amb Windows NT per sistemes operatius Debian GNU/Linux, integrats en una gran xarxa formada per sistemes (servidors i clients) funcionant sobre aquest sistema operatiu i usant programari lliure en la mesura en què es pugui. El seu objectiu és aconseguir un sistema robust, fiable i d'alta qualitat, que es pugui administrar de forma automatitzada. El motiu econòmic és el que més ha pesat a l'hora de portar a terme aquest projecte de migració en el MAP. Les principals dificultats que s'han trobat al MAP estan relacionades amb la falta de drivers en Linux per a monitors, impressores, targetes de vídeo o escàners.

El programa electoral que va fer guanyar l'Alcaldia de Saragossa a Juan Alberto Belloch incloïa un apartat dedicat al programari lliure. Encara estan en una fase embrionària. A nivell intern ja compten amb algun servidor on corre programari lliure. Ara estan portant a terme una anàlisi de la informàtica de l'ajuntament, que és heterogènia i obsoleta. "Una vegada que tinguem aquesta anàlisi ja vindrà la implementació d'aplicacions que han quedat obsoletes, i en aquest cas és quan estarem considerant la utilització de programari lliure", assenyala Ricardo Cavero, Regidor de Ciència i Tecnologia de l'Ajuntament de Saragossa. El pas següent serà encarregar el desenvolupament d'alguna aplicació sobre Linux. Després vindria el més complicat: un escriptori Linux per a tots els funcionaris municipals.

No només són ministeris, autonomies o ajuntaments. Un exemple de gran empresa és Morgan Stanley a Nova York, que "ha col·locat tots els seus servidors directament amb Linux i ara és el propi director d'informàtica qui dirigeix la tecnologia [...] ell és qui controla el seu negoci i no les companyies de programari", destaca Juan Tomás García, d'HispaLinux. No obstant, a Espanya, Morgan Stanley no té projectes per a migrar.

Estabilitat demostrada

Renfe és una companyia veterana en l'ús de Linux. El 1987 Renfe ja disposava de sistemes oberts UNIX i el 1996 es va muntar el primer servidor experimental Linux amb serveis web, FTP i e-mail. No han trobat grans dificultats a l'hora d'aconseguir que Linux assumís tasques que abans funcionaven en sistemes operatius UNIX i Windows NT. L'utilitzen en tot tipus de plataformes, des de petits sistemes fins a servidors de gamma mitja i alta. Per exemple, en el servei de DNS de la intranet i Internet, i en els servidors de correu amb sistema antivirus que mouen fins a 2.000 missatges per minut. També és Linux el seu sistema de detecció d'intrusions, el proxy que suporta una càrrega de 12.000 usuaris i els sistemes de monitorització i gestió, així com el seu centre d'atenció telefònica i en línia i el seu nou portal corporatiu per a empleats. Per a Eduardo Fernández, director de la Unitat de Serveis Informàtics de Renfe, Linux és "un sistema operatiu que aporta grans facilitats per a la seva gestió. Aporta facilitat d'adaptació per al personal de la nostra organització, ja que la formació necessària seria mínima perquè els nostres tècnics tenen experiència en sistemes UNIX". Entre altres avantatges, facilita una gestió i administració remota completament transparent i estable. "Són entorns d'una estabilitat demostrada. Entorns polivalents, perquè el propi sistema operatiu és adaptable i flexible per a diverses solucions i adaptable sense esforç a moltes plataformes. I és un entorn amb garanties de seguretat", diu Eduardo Fernández. En l'actualitat els serveis informàtics de Renfe estan treballant per a aconseguir "Linux en plataforma IBM z/Sèries sobre VM. Aquest producte permetrà realitzar la integració d'entorns i suposarà una oportunitat per a consolidar en una sola màquina un entorn massa gran. També s'està desenvolupant en z/Sèries el Portal Corporatiu", conclou Fernández.

Des de fa dos anys, també a Aldeasa utilitzen Linux en els servidors TEF de transferència de fons, que controlen els pagaments amb targeta a les botigues. Abans usaven UNIX i van decidir canviar per a estalviar costos. José Abenza, sots-director de sistemes de la informació d'Aldeasa, parla sobre la migració: "no vam tenir especials problemes en la implantació, només la formació del personal, que tampoc no va ser un problema perquè abans hi havia UNIX". Tenen previst canviar el programari de terminals de punt de venda de l'actual MS-DOS a Linux. "Això afectarà a gairebé 400 TPV que tenim a Aldeasa. La migració es realitzarà aquest any, encara que ja vàrem realitzar una primera experiència el 2003", assenyala Abenza.

Prisacom, la companyia que centralitza l'activitat digital del Grup Prisa, porta utilitzant Linux des que va nàixer a principis de 2000. Fan servir Linux a la majoria dels serveis: servidors web (Apatxe), bases de dades (MySql, PosgreSQL i Open Source), i servidors d'aplicacions (Tomcat i Enhydra). A més, la part més important del sistema de Prisacom, el seu sistema editorial i documental desenvolupat íntegrament dins de la casa, està fet en PHP i Java i es recolza en sistemes Linux. Entre servidors de desenvolupament i producció tenen més de 100 equips amb Linux. Tots els seus plans futurs es basen en programari lliure. Per a Juan Carlos Cabrera, director de Tecnologia de Prisacom, Linux reporta nombrosos avantatges, com l'estabilitat, la seguretat, i que no calgui demanar permís a ningú, però sobretot "si no compleix del tot els teus requisits, pots modificar-lo. I com que no estàs sol al món, és molt probable que algú hagi tingut just el teu problema i l'hagi solucionat ja". A Prisacom consideren que Linux és ràpid i suporta grans càrregues, i funciona molt bé en xarxa, ja que va nàixer a Internet, i des del seu començament es va tenir en compte la capacitat d'interconnexió; pot integrar-se en xarxes UNIX, Windows o operar amb Mac o Host. A més "hi ha una gran quantitat de programari, tant de desenvolupament com eines d'Internet o de xarxa, que funcionen sobre Linux amb una llicència lliure. També hi ha programari propietari que corre sobre Linux, com Oracle o SAP", apunta Cabrera, que afegeix: "Linux fa molt bé el seu treball utilitzant menors requisits de maquinari; econòmicament és més interessant".