[Una altra entrevista amb el líder i fundador del moviment del programari lliure, Richard Stallman, procedent aquest cop d'una revista d'alta difusió. A part d'aclarir conceptes bàsics del moviment, Stallman es pronuncia incisivament sobre fets més recents, com la decisió de Microsoft de mostrar el codi font a institucions governamentals, la victòria de George Bush a les darreres eleccions nord-americanes o el creixement del programari lliure a les administracions públiques i als països en vies de desenvolupament, als quals facilita un progrés tecnològic a baix cost sense renunciar a la seva independència.]

Richard Stallman, de 49 anys, va estudiar Física a Harvard i va treballar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) abans de convertir-se en el gran llibertari de la informàtica. El 1984 va fundar la Free Software Foundation i avui viatja pel món predicant el lliure ús dels programes d'ordinador. El seu ideari va inspirar la creació de GNU/Linux, un sistema operatiu d'accés gratuït.

El moviment del programari lliure apunta directament el cor del mercat informàtic, una saborós pastís monopolitzat per grans marques els programes de les quals estan protegits per un sever copyright. En canvi, els productes de programari lliure, desenvolupats per programadors voluntaris, poden ser alterats lliurement i distribuir-se sense traves a baix preu o fins i tot gratuïtament, com el sistema operatiu GNU/Linux, que ja utilitzen nombroses empreses i administracions públiques. El físic i ex programador informàtic nord-americà Richard Stallman és el principal impulsor i apòstol d'aquesta doctrina.

– Per què el programari lliure?

– Perquè és coneixement que necessita la societat digital. El programari és acumulatiu i no es pot desenvolupar bé si hi ha peces que es bloquegen. El programari privatiu –també anomenat programari amb copyright o amb llicència– implica un sistema depredador que col·loca els usuaris en una situació precària. Un programa informàtic és com una recepta de cuina. Quan vas a preparar un plat, és normal que la consultis i després li donis el teu toc personal i la comparteixis amb els altres. No has de seguir-la al peu de la lletra, la pots canviar i segueix sent de tots. Imagini's que les receptes estiguessin en un llenguatge secret i que ningú pogués canviar-les o usar-les sense permís. Seria horrible. Doncs així funciona el món del programari privatiu. Si fas una còpia de la recepta per a un amic, et poden ficar al presó.

– Free en anglès significa “lliure” i també “gratuït”. Free Software inclou ambdós conceptes?

– No necessàriament. Primer que res, implica llibertat en quatre aspectes: usar el programa; estudiar-lo i adaptar-lo a les teves necessitats; ajudar els altres a utilitzar-lo, i publicar una versió millorada en benefici de tots. El programari lliure pot ser gratuït o no, encara que l'experiència diu que tendeix a ser molt més barat que el de propietat. Un cop desenvolupat, és molt barat de distribuir, perquè reproduir-lo pràcticament no té cap cost. No hi ha justificació per als preus que cobren algunes companyies per programes el cost dels quals s'ha amortitzat milers de vegades.

– Proposa vostè acabar amb la indústria del programari?

– La indústria tal com la coneixem pot desaparèixer o adaptar-se, i m'és igual, perquè no la necessitem. El seu model és antisocial i anacrònic. Només es preocupa d'acumular diners. Els programes que són propietat de les companyies impedeixen el progrés i signifiquen un robatori a la societat.

– Sense indústria, hi haurà feina per als informàtics? No creu que s'estroncaria el desenvolupament dels programes?

– Quina rucada! ¿No tenim GNU/Linux, que és més segur i estable que Windows i que s'ha elaborat amb la col·laboració voluntària de gairebé mig milió de programadors de tot el món? La demanda de programari seguirà existint, i com que la majoria dels programes s'elaboren a mida, seguirà havent-hi molta feina per als informàtics. No és cap cataclisme, simplement es faria un treball informàtic amb més sentit social.

– Vostès s'oposen radicalment a les patents de programes...

– Perquè són molt negatives. Els programes informàtics necessiten molts elements i les patents blinden idees i sistemes necessaris per a seguir millorant els productes. Les grans companyies volen que aquests coneixements s'utilitzin només amb llicències i previ pagament. Això és un fre per als programadors independents, que es mouen sobre un camp de mines. Però els programes els escrivim tots usant-los cada dia, igual que la llengua anglesa o l'espanyola la construïm milions de persones al parlar-la cada dia.

– Costa imaginar una indústria feta per treballadors voluntaris, sense patents, que cobreixi un mercat tan gran i generi diners.

– Pensar així és caure en la trampa que ens posen les grans empreses: volen que creguem que els humans només ens movem pel profit econòmic, perquè això és el que fan ells. GNU/Linux és la prova que hi ha alternatives.

– Si el programari lliure és tan atractiu, per què encara és desconegut per a molts usuaris?

– Inèrcia social. La gent usa Windows perquè la majoria l'utilitza. Això és un escull per a nosaltres, però la situació està variant. Es deia que GNU/Linux fracassaria, però ja està instal·lat en 20 milions d'ordinadors i funciona molt bé. Cada vegada hi ha més empreses i governs interessats i aviat s'hi incorporaran els usuaris particulars, perquè ja disposen de processadors de text, programes d'imatge, multimèdia...

[Contrari a les patents de programari, Stallman propugna eliminar les restriccions a l'ús, copiat, redistribució i modificació dels programes informàtics. La seva filosofia xoca frontalment amb empreses com Microsoft; Stallman considera il·legítim el seu poder sobre el mercat. Fora de la informàtica, Stallman dedica part del seu temps a la música –és flautista–, a les papallones i a la crítica política.]

El 1992, el finlandès Linus Torvalds, un seguidor de la doctrina de Stallman, va col·locar a Internet l'embrió de GNU/Linux, un sistema operatiu gratuït. Avui, Google, el major cercador de la xarxa, funciona amb GNU/Linux. També l'usen productores de cine i d'efectes digitals com Disney, Pixar, Light and Magic i Digital Domain. Intel i Amazon l'utilitzen en algunes parcel·les dels seus complexos sistemes, i Panasonic i Sony l'inclouran en una pròxima generació d'electrodomèstics intel·ligents. Alemanya, Noruega, Nigèria, Sud-àfrica, França, Índia, Xina i Brasil són alguns dels països que tenen en marxa projectes institucionals per a utilitzar Linux i estalviar-se el pagament de drets de copyright. Per la seva banda, la Junta d'Extremadura ha llançat el projecte LinEx, pel qual ha repartit 80.000 còpies gratuïtes d'aquest sistema a la seva comunitat i amb el que s'ha estalviat 13 milions d'euros en llicències.

– El principal combat entre el programari privatiu i el lliure es donarà als països en desenvolupament?

– Amb el programari lliure, a més de ser independents, els països poden estalviar-se molts diners que ara van a parar a les mans de les companyies. En zones amb poc pressupost per a tecnologia, distribuir lliurement els programes és una via per a generar desenvolupament. Per exemple, a Sao Paulo hi ha centres públics que tenen instal·lat programari lliure als ordinadors i que es dediquen a l'educació digital d'usuaris que no sabien res d'informàtica.

– L'auge del programari lliure afecta especialment Microsoft, que controla el 95 per 100 del mercat de PCs i bona part de la xarxa. Com es porten amb aquesta empresa?

– IBM, Oracle o Sun no són millors, però Microsoft és la companyia que més beneficis obté i la que usa més mitjans per a desprestigiar-nos i bloquejar-nos. El judici antimonopoli no va servir per a res i la resolució de dividir l'empresa està dissenyada per a què continuï amb el seu model i les seves pràctiques. L'arribada de Bush va ser decisiva. Com és sabut, Microsoft va contribuir amb molts diners a la seva campanya i el president els ha tornat el favor.

– Microsoft deixarà consultar el codi font de Windows a governs i organismes internacionals perquè facin adaptacions personalitzades. El sorprèn?

– No. Els analistes internacionals han vist, amb raó, que és una mesura per a frenar el creixement de GNU/Linux entre les administracions públiques. A més, és una mesura limitada, que només aplicaran a clients molt importants. Microsoft seguirà controlant Windows i cobrant les llicències al preu que vulgui. Tenir accés al codi font no ho és tot.

– La idea del programari lliure es pot extrapolar a altres àmbits com els llibres o la música?

– Es pot aplicar a eines de treball o consulta, com ara diccionaris, enciclopèdies o manuals, perquè les obres d'utilitat social han de ser lliures. Però les obres d'entreteniment, una novel·la o una cançó, no tenen per què ser-ho. De totes les maneres, sempre ha d'existir la llibertat per a difondre-la sense fins lucratius

– Com veu la pirateria digital?

– Fer còpies d'un producte aliè i vendre-les per a guanyar diners és un delicte. Però la còpia que un comparteix sense fins comercials no té per què ser un delicte. Moltes de les mesures que s'estan prenent indiquen que la batalla legal i política es planteja no contra les organitzacions que pirategen, sinó contra la idea i el dret individual de compartir.

– Què pensa sobre les patents en general?

– És un tema complex. Crec que les tecnologies necessàries per a garantir la vida de la gent, com certs tractaments mèdics, han de fabricar-se gratuïtament o a baix cost. Les patents poden tenir sentit en entorns rics com Europa i Estats Units, però no en països pobres.

– Li agrada que al moviment del programari lliure el titllin de revolucionari i idealista?

– Això no és una revolució. Només busquem un canvi en un aspecte de la vida. Si les coses canvien constantment, per què no hauria de canviar el mercat informàtic? Respecte a l'idealisme, cal recordar que l'única manera de transformar les coses és creure que es poden transformar.

– Quin és el seu pronòstic sobre el futur de la seva proposta?

– Penso que si moltes persones entenen el missatge i adopten la nostra idea, el programari lliure anirà endavant. Des que vam començar hem avançat molt.

– David contra Goliat o el Quixot contra els molins de vent?

– Em quedo amb David. El Quixot és interessant, però nosaltres sabem que el nostre enemic existeix i no tenim cap confusió entre realitat i fantasia. A més, David va aconseguir tombar Goliat.

Contra les trampes de Bush

Quan treballava com a programador al MIT, la impossibilitat tècnica i legal d'accedir al programari d'una impressora Xerox de primera generació per a arreglar un problema va convèncer a Stallman que l'única manera de sobreviure a la jungla informàtica era rebutjar els programes privatius i defensar el programari lliure. Des de llavors, la seva lluita al front de la Free Software Foundation li ha reportat premis i reconeixements, com el de l'Association for Computering Machinery, el Pioneer Award de l'Electronic Frontier Foundation i el doctorat honorari del Royal Institute of Technology de Suècia. Com a contrapartida, els seus constants viatges per a difondre el programari lliure l'han allunyat de la seva tasca de programador.

Però la informàtica no és l'única activitat que ocupa la ment de Stallman. També li interessen la música –toca la flauta–, les papallones i la política, tant la nord-americana com la internacional, sobre la qual escriu freqüentment en mitjans alternatius. Entre altres coses, es mostra molt crític amb el paper del president George Bush: “La seva elecció, com s'ha demostrat, va ser un frau. Va haver-hi grans anomalies a la votació i en el recompte de vots de Florida, l'estat que al final va resultar decisiu. El seu paper en el món és terrible, ja que està a favor de la guerra, contra les lleis internacionals i contra les llibertats socials. Va disfressat de patriota, però al meu entendre és el pitjor enemic del meu país”.