Els links
M'han demanat que faci una petita guia de webs per a introduir-se en el món del programari lliure; es veu que darrerament a Google només hi surten blocs i notícies i costa de trobar els llocs de fons. Naturalment, n'hi ha tants i en tants idiomes que no m'hi atreveixo. Però crec que sí que puc donar una mínima referència d'alguns llocs (en català) sobre la teoria i pràctica del programari lliure per a principiants; prescindeixo naturalment de grups d'usuaris, webs de notícies, fòrums i altres pàgines especialitzades per a iniciats. Si creieu que me'n deixo, feu-m'ho saber.
La pràctica (Bàsic)
D34 Introducció al programari lliure
Els materials d'aquest curs de la SGTI, preparats per Roser Agustí Cambra, són un bon punt de partida per a iniciar-se en l'ús pràctic del programari lliure. Sense necessitat de res especial, ja que totes les aplicacions que s'ensenyen corren també sobre Windows, permet comprovar que tant les prestacions com la facilitat d'ús d'aquests programes no tenen res a envejar al programari privatiu. Al curs s'explica com instal·lar i utilitzar una sèrie d'aplicacions bàsiques: el Mozilla Firefox (navegador d'Internet, comparable amb l'Internet Explorer), el Mozilla Thunderbird (client de correu electrònic, equivalent a l'Outlook), el GIMP (tractament d'imatges, dibuix i disseny gràfic) i el paquet ofimàtic OpenOffice, que, com el de Microsoft, conté diferents aplicacions ofimàtiques: processador de textos, base de dades, fulls de càlcul, presentacions...
La pràctica (Intermedi)
Si es vol donar un pas més endavant, caldrà pensar en abandonar Windows i instal·lar GNU/Linux, el sistema operatiu lliure per excel·lència. Fa uns anys era bastant complicat, però ara es pot assegurar que, tot i que sempre costa més instal·lar la impressora o configurar la connexió a Internet, no és més gaire més difícil que instal·lar Windows: tot es anar seguint les instruccions de la pantalla. Si penseu que després no el sabreu fer anar, fins i tot podeu provar Linux sense instal·lar-lo, amb un CD d'arrancada que executa Linux des del mateix CD, i veureu que les interfícies d'usuari com GNOME o KDE són tan simples com les de Windows. En aquest Wiki de Softcatalà trobareu tota la informació necessària començant des de zero (mireu el link "Preguntes més freqüents per a nouvinguts" si no domineu el tema): la història del sistema operatiu, les seves prestacions i avantatges, consells per escollir entre les distribucions, guies d'instal·lació, etc. El web de SoftCatalà, per altra banda, és ple de continguts útils i interessants.
La teoria: llibres
En aquest web podeu aprofundir en el rerafons ideològic del programari lliure i d'altres moviments afins. S'hi publiquen, traduïdes al català, dues obres fonamentals. La primera és Programari lliure, societat lliure: assaigs selectes de Richard M. Stallman, un recull d'articles del líder i fundador de moviment, Richard Stallman, en una edició preparada per Joshua Gay i que compta amb un interessant pròleg de Lawrence Lessig, qui, malgrat les discrepàncies, el considera el filòsof de tota una generació. L'altra és Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat, de Lawrence Lessig, el fundador de Creative Commnons. Més recentment s'hi ha publicat, a més, L'expansió de les llicències de codi obert, de Mikko Välimäki. No deixa de ser curiós que el web i les traduccions d'aquestes obres comptin amb el suport de la Generalitat de Catalunya; deu ser que no se les han llegit ;-)
Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, per Jordi Mas i Hernàndez.
Una obra de referència al nostre país. L'autor, enginyer de sistemes, coordinador del màster internacional en programari lliure de la UOC i destacat col·laborador en nombrosos projectes (Softcatalà, Abiword, Mozilla, GNOME), ofereix una extensa visió de caire divulgatiu de la història, els avantatges i els sistemes de creació del programari lliure aportant-hi tant els seus profunds coneixements com la seva pròpia experiència com a desenvolupador. S'hi exposen també alguns dels més destacats projectes (Linux, Apache, KDE, Mozilla, OpenOffice i d'altres), la situació del mercat i la importància del programari lliure a l'administració. Disponible en català i en castellà, amb un pròleg de Miguel de Icaza.
La teoria: articles
La nodrida secció d'articles de Softcatalà, amb més d'una cinquantena, es un altre cop una referència inevitable. Presento de moment una llista limitada; potser més endavant la podré ampliar.
Els programes lliures per a Windows i Mac sedueixen a milions d'usuaris, per
Mercè Molist
Una crònica de Mercè Molist sobre l'èxit del programari lliure fora de l'entorn Linux: la popularització de versions per a Windows pot ser una gran pas endavant en la seva difusió. Resulta també útil com a guia per a iniciar-se en el programari lliure.
El copyleft explicat als nens, pel Col·lectiu Wu Ming
Un dels articles divulgatius més coneguts sobre el copyleft, obra del Col·lectiu Wu Ming i traduït per Albert Sanfeliu. Explicació molt clara dels conceptes i de les objeccions més usuals. Molt recomanable com a introducció al copyleft.
Parany al ciberespai, per Roberto Di Cosmo
De com tothom acaba sent presoner del software privatiu. Un article pioner i ja clàssic, citat fins a la sacietat, de lectura imprescindible. Traducció de Vicent Cubells.
Programari lliure en el sector públic, per Jordi Mas i Hernàndez
Un altre valuós article de Jordi Mas que argumenta sobre els avantatges de l'ús del programari lliure a l'administració pública i comenta l'aplicació pràctica en els casos de Brasil i Extremadura.
Aspectes econòmics de l'ús de programari lliure, per Jordi Gili Llurba
Un interessant estudi sobre els avantatges del programari lliure des del punt de vista econòmic a partir de les característiques específiques del mercat informàtic i de la seva evolució històrica.
Relacionats
Vot nul a les eleccions espanyoles
Una lloable iniciativa de sanejament democràtic al nostre país. Es tracta d'introduir paperetes de l'1 d'octubre amb el sí a la independència a les urnes de les properes eleccions generals espanyoles.
No sabia com posar-lo i bé, doncs a sac.
La teoria: MMM (Material Multimèdia per a Mandrosos)
Sempre hi ha qui no li agrada llegir i prefereix in/formar-se mirant la tele. Doncs avui dia fins i tot per a aquesta gent hi ha l'oportunitat d'entendre una mica què és això del programari lliure. Ja fa algun temps, Mònica Terribas va entrevistar Richard Stallman al seu programa La nit al dia i, com sempre, algú s'ha pres la molèstia de penjar parts de l'entrevista a YouTube per a aquells que s'ho van perdre.
Teniu un parell de fragments a l'esquerra. Al primer vídeo Stallman fa la seva clàssica comparació entre el programari i les receptes, i distingeix entre obres pràctiques com el programari i artístiques com la música; si a les artístiques pot ser interessant establir alguna mena de canon per a la seva distribució amb ànim de lucre, en el cas de les obres pràctiques no té cap mena de sentit.
Al segon vídeo Stallman parla una mica de la relació amb Microsoft i del futur ("Mi bola de cristal tiene nubes"), i dóna recomanacions als principiants (contactar amb grups d'usuaris de la seva ciutat o zona geogràfica, provar GNU/Linux amb un Live CD sense instal·lar res al disc dur), tot i destacant la facilitat d'ús de GNU/Linux.
Llàstima que Stallman no s'expressi molt bé en castellà, però igualment fa molta gràcia sentir-lo parlar en aquesta mena d'espanyol apàtrida. Si després de sentir aquest aperitiu en voleu més, podeu veure l'entrevista sencera a Google Video (27 minuts).
Riure una mica
En general més val no amargar-se la vida i riure-se'n de situacions tan ridícules com les que sovint provoquen certes visions dels conceptes de copyright o de propietat intel·lectual. Aquesta és l'actitud que adopta, amb natural gràcia sevillana, l'advocat David Bravo Bueno, especialista en els aspectes jurídics de les xarxes P2P. A més de seguir el seu bloc, podeu passar una estona apassionant i divertida llegint-vos de cap a peus Copia este libro, una obra que enganxa i que només per la seva multitud d'anècdotes i el seu estil irònic valdria la pena llegir. No penseu per això que és un llibre frívol; l'examen que es fa de l'anomenada "pirateria musical" té tanta gràcia com profunditat i rigor, i el podríem haver posat perfectament a l'apartat La teoria: llibres. Qui tingui al·lèrgia a la lectura també pot divertir-se mirant a l'esquerra dos fragments de debats televisius en què David Bravo es menja amb patates els representants a la terra de les grans corporacions, que són la cosa més còmica del món quan han de bordar per defensar els amos del que és indefensable.
i segur que et contesta.